De tothom és conegut que el culte a santa Rosalia va iniciar-se a mitjans del segle XVII com a resultat d’una virulenta pesta de la qual els vilatans de Torredembarra consideraren que la santa els sanà. En agraïment, el consell de la vila va decidir votar una festivitat a aquella santa desconeguda.
A redós d’aquest culte s’hi va bastir una confraria que aplegava a les donzelles –noies joves i solteres. En aquell moment, la confraria devia ser una de les menys importants, en comparació a la dels menestrals –dedicada a sant Roc– o bé a la dels joves –dedicada a sant Sebastià–, que eren més antigues i, per tant, amb un poder econòmic i social molt més arrelat. Tots dos sants també tenien un vot de poble i pels devots de l’època eren els sants advocats contra la pesta més importants.
Per això, inicialment, s’ha d’entendre que el culte a la santa era menor, circumscrit bàsicament a la confraria. A més, el patró de la població era sant Pere, qui tenia quatre festivitats votades pel poble.
Tot fa pensar que el procés que va significar que santa Rosalia fos considerada patrona de la població no es va produir d’una manera immediata, sinó que va ser la culminació d’un procés d’adquisició de prestigi social que durà varies dècades.
La primera dada que marca una variació en la tendència és el fet que l’any 1687, s’escollís a sant Adrià, com a sant protector contra la plaga de llagostes que assotava tot el país, i se n’iniciés la dulia. Hi ha dos fets significatius: que la festa es variés de data i es celebrés l’endemà de la diada de Santa Rosalia, el 5 de setembre, i que fossin les sagristanes de la santa palermitana les qui es fessin càrrec de la festa que s’organitzava en el seu honor.
S’ha de dir, però, que en un inici no sembla que modifiqués gaire les consuetuds de la vila, ni la percepció dels vilatans respecte a santa Rosalia. A la llarga, però, sí devia ser important poder celebrar dues festivitats correlatives.
Si bé a finals del segle XVII, les noies batejades com Rosalia són una minoria, a començaments del segle XVIII, s’observa una tendència alcista sense precedents que indica que el culte augmentava el prestigi davant d’altres devocions. Se’n desconeix la causa, però el fet que aquest canvi es produeixi després de la Guerra de Successió (1705-1714) pot ser indicador que durant el conflicte bèl•lic es va produir algun episodi que va requerir la intercessió de santa Rosalia.
L’adquisició d’una relíquia seva l’any 1728, es podria pensar que per commemorar el 75è aniversari de la introducció del culte, és un altre indicador del prestigi que gaudia per aquella època, atès que només sant Adrià –l’altar del qual tenia el patronatge dels comtes de Santa Coloma– i santa Tranquil•la tenien relíquia a la parroquial de Torredembarra, segons consta en la visita pastoral que s’efectuà a finals d’aquell any.
Aquesta adquisició és molt probable que sigui la culminació d’aquest procés que es va iniciar setanta-cinc anys abans i un punt d’inflexió. En aquest moment, a nivell de les classes populars de Torredembarra el patronatge de santa Rosalia ja devia estar assimilat, per bé que les consuetuds marcaven una altra realitat i per les autoritats de la vila continuava sent una festa gremial i a càrrec exclusiu de la confraria.
En la dècada de 1730 es va produir l’assumpció per part de les autoritats municipals de part les despeses protocol•làries de la festa (la contractació del predicador, els cantors, els músics, etc.), un fet que només es pot interpretar com que la vila assumia el patronatge de santa Rosalia.
El procés estava completat a la dècada de 1750, atès que és quan es localitzen els primers documents en què queda plasmat aquest fet. Per exemple, l’any 1759, els administradors de la capella de santa Rosalia demanaven poder fer un retaule nou. Ho feien en els següents termes:
Havent•nos representats los administradors de la capella de la Gloriosa S[an]ta Rosalia verge, patrona de esta villa, que per no quedar satisfeta la singular devoció que li professan los moradors de la present villa del retaule antich que li colocaren en la nova magnífica capella de la mateixa santa, desitjan fer un retaule nou de escultura…
Les autoritats eclesiàstiques de Tarragona trigarien una mica més en advertir el canvi. L’any 1779 es produí un intercanvi de missives entre l’arquebisbat i l’ajuntament que aclarí el dubte:
Muy S[eño]r Mío. En vista de la carta de V[uestra] M[erced] y papeles adjuntos solo falta saber si santa Rosalía es patrona y titular del pueblo y su día ha sido siempre festivo, pues siendo así, parece que no viene comprehendido en el Edicto, y si fuese solo titular y patrona de confradía o gremio, sin duda tiene que trasladarse â día de fiesta o bien entiende el pueblo que se debe trabajar.
La contesta de l’Ajuntament va ser que tot i que les festes no es traslladarien i es celebrarien els dies 4 i 5 de setembre (acceptant que santa Rosalia era patrona de la vila i sant Adrià copatró) “no se manifeste al públich la privació de treballar lo dia de s[an]ta Rosalia”.
Havia costat gairebé un segle, però la santa de Palerm ja era reconeguda per tothom com a patrona de Torredembarra.
Jordi Guasch
Autor d’“El Culte a Santa Rosalia a Torredembarra”
