Cada any, pocs dies després que s’acabi la Festa Major, l’activitat s’inicia en algunes naus del polígon industrial. Són els membres d’algunes de les colles que participen en la propera edició del Carnaval. Encara falten gairebé sis mesos pel que és una de les nits més esbojarrades de l’any, però, de mica en mica es posa en marxa una complexa maquinaria que culminarà a finals de febrer, quan pels carrers del nostre poble desfilaran carrosses i comparses.
La gent de la Torre és molt de gresca i el seu Carnaval sempre ha estat un dels millors de la contornada, encara que amb èpoques de més lluïment que altres. Tothom, tant els qui han participat, com els que en són mers observadors, només que faci una mica de memòria és capaç de recordar per la seva espectacularitat o originalitat alguna de les disfresses o de les carrosses de la rua torrenca.
A mitjans de la dècada dels 2000, la celebració passava per una època de les més deslluïdes que es recorden perquè amb prou feines sortien tres carrosses. Semblava que la festa estava amortitzada i no generava interés.
Mica en mica es va anar adreçant. Van sorgir noves colles de carrosses amb gent jove (i altres de veterans) que tenia ganes de recuperar l’esplendor de temps no tan llunyans i a hores d’ara pocs dubten que el Carnaval de Torredembarra s’ha convertit en un dels actes festius més multitudinaris; comparable a la Festa Major. Hi prenen part agrupacions, no només del nostre poble sinó de la rodalia –la Pobla, Creixell, Altafulla i Roda– i , fins i tot, del Vendrell i Calafell. Se superen els 1200 participants.
Una d’aquestes colles locals és la Colla Ferralla, que enguany surt per desena vegada. Una efemèride que la converteix en una de les més antigues de les que cada hivern participen de la festa; també és de les més multitudinàries (aplega més de cent vint persones) i premiades (van guanyar en les edicions del 2012, 2014 i 2016).
Inicis
La Colla va néixer per l’engrescament de l’Aleix Núñez i el Ramon Brulles. Ells van enredar als seus grups d’amics de vint-i-pocs anys que vivien el Carnaval de forma separada. Això va ser a finals d’estiu de l’any 2010. Va ser una mica improvisat, es van disfressar del personatge de Wally (una disfressa soferta) i els hi van haver de deixar la plataforma, però s’ho van passar tant bé que no van dubtar que s’havia de repetir el Carnaval següent.
Ho van fer i van ser la sorpresa de l’edició del 2012, amb una reproducció del vaixell del Titànic (es celebrava el 100è aniversari de l’enfonsament del mític transatlàntic). Van guanyar el concurs, un fet que va servir per refermar encara més al grup i encoratjar-los a realitzar projectes més ambiciosos.
Van passar de trenta-cinc persones a més de cent vint. Tots són majors d’edat i en deu anys han guanyat amb experiència i seny.
Durant aquets deu anys ha passat molta gent per la colla però, si que és veritat que la majoria dels integrants porten 8-9 anys, fet que fa que el bon rotllo es mantingui en aquest grup tan nombrós.
Organització interna
No obstant, la implicació o col•laboració és desigual, hi ha persones que només desfilen, pel que el pes de l’agrupació recau en un grup reduït que no supera les quinze persones, que són les que construeixen la carrossa. Són l’ànima del grup que s’autoanomenen els Arquis… Els arquitectes. (Part d’ells, des del primer any)
Enguany, formen part d’aquest grup l’Aleix Núñez, Ramon Brulles, Jordi Vidal, Javi Martí, Jonathan Martí, Adrián Rodríguez, Víctor Zarzo, Alex Caballero, Dani Marin, Xavi Suárez, Franki Marsal, Sergio Marchal, Victor Pueyo, l’Alejandro, entre d’altres… També hi ha noies com la Laura Montiel, Jovita Baltasar, etc.
Encara que tothom treballa de tot, una cosa bona que té la colla és que hi ha persones especialitzades en els diferents oficis que es necessiten per construir la carrossa. Persones encarregades de la feina de fusteria metàl•lica, fusteria, pintura, electricitat, guix, arquitectura… perquè la carrossa de la Ferralla es treballa a partir d’un plànol. La direcció és col•lectiva.
Després hi ha les persones que se n’encarreguen del tema de les disfresses i de les coreografies. A la Ferralla, les disfresses es compren fetes encara que sempre s’hi afegeixen elements per personalitzar-les. En 10 anys, però, també s’han fet ells mateixos les disfresses, han anat a una modista o un mixt de totes les opcions.
Com es tria el motiu?
A l’inici, quan el grup era més reduït el tema de la disfressa es triava entre tothom. Després, al créixer el número de membres, cada grup d’amics dels que integraven la colla escollia uns representants per donar idees. El que succeïa és que algunes vegades els qui proposaven la idea triada se’n desentenien i ja no apareixien més fins el dia de sortir.
Per aquest motiu, en l’actualitat el motiu s’escull entre les persones que després treballen en plasmar la idea. No sempre és fàcil en posar-se d’acord.
Tenen un lema que és: “ Un tema comú, un estil diferent”
Infraestructura
A la Colla Ferralla són conscients que són uns afortunats atès que compten amb un local propi, fet que els permet, a part de tenir tot el material i eines a punt, gaudir d’una intimitat que no disposen les colles que comparteixen local.
Amb el temps han anat adquirint els útils necessaris. El pressupost de la colla és d’uns 11.000 euros dels que el 45-50% són per les disfresses i la resta pels materials de la carrossa, música i la beguda.
Com es fa una carrossa?
Els treballs comencen a la tardor, després d’haver decidit el motiu i netegen i posen a punt la plataforma, que encara conté el disseny de l’any anterior i que a part de a Torredembarra haurà sortit al Carnaval de Creixell i a la Mascarada d’estiu.
Treballen els caps de setmana i a mesura que s’acosta la data s’intensifiquen els dies i les hores destinades.
Hi ha elements que es reciclen, però la major part es fa de nou.
L’estructura de ferro és una de les parts més importants per motius de seguretat. Mica en mica, a partir d’un plànol s’anirà recobrint de fusta. Els altres elements i acabats es fan amb espuma de poliuretà, goma eva, purpurina i pintura.
Una part fonamental és el sistema elèctric i l’equip de música.
Amb els anys han adquirit molta experiència i és que la majoria dels que construeixen la carrossa han participat en totes.
Al gener, es començaran els assajos de les coreografies de les que s’acostumen a encarregar les noies i les proves de roba. Per donar una bona imatge s’han d’haver assajat un mínim. El divendres abans de Carnaval hi ha un assaig general.
Nit de nervis
Tot l’esforç de mesos es veu reflectit en els nervis que es passen la nit de la rua. Tot ha d’anar perfecte encara que a vegades no és així. Equips electrògens que s’espatllen, incidències inesperades en l’estructura, en el tractor, persones que no compleixen l’horari… és un patir que s’esvaeix quan s’inicia el Carnaval i comença la seva màgia.
Diumenge al passeig, quan ja tot està rodat, és per gaudir. La festa passa ràpid.
Codi intern
El Carnaval és per passar-s’ho bé, no obstant, una queixa recurrent ha estat el descontrol a causa de l’excés d’alcohol –i altres substàncies– que consumien alguns participants i que ha generat més d’una situació incomoda.
A la Ferralla tenen un “codi intern” o pautes per tallar aquestes conductes… si hi ha algú que se sobrepassa no se’l deixa sortir a l’any següent. Durant la rua està prohibit veure alcohol.
