Segons resa a la façana una placa de forja, L’Hostal Coca va ser fundat l’any 1820.
És una data aproximada que en realitat s’hauria de rectificar perquè l’hostal és més antic.
L’actual Hostal Coca antigament es coneixia com Hostal Nou, atès que a Torredembarra consta un hostal des de com a mínim l’any 1603. Va ser construït a les afores del poble l’últim quart del segle XVIII per la família Oller. El lloc triat no va ser casual, en la partida de la Capella, al peu del camí reial o carretera de Barcelona.
Es desconeix si els Oller van exercir l’ofici d’hostaler o bé l’arrendaven, el que sí se sap és que a l’any 1798, poc després de la mort de Francesc Oller, la seva viuda, Gertrudis Montserrat, el va arrendar a Francesc Toda per un període de 4 anys. A part d’hostal, també era casa de postes, això és que hi paraven els carruatges i els correus.
Toda no va resultar ser un bon llogater i, a més, l’any 1800, Gertrudis va casar-se amb el traginer, Agustí Torner, pel que va voler recuperar la gestió de l’hostal. Toda s’hi va resistir i els Torner van fer intervenir l’Ajuntament. Aquest fet, va provocar que s’iniciés un plet a l’Audiència de Barcelona. Se sap que Toda pagava 20 duros i 3 pessetes a l’any.
Finalment, els Torner van sortir-se’n amb la seva i Toda va abandonar l’hostal. No els va sortir gratis, com a mínim hagueren de cedir a Toda i la seva família una altra casa que tenien a Torredembarra.
L’any 1801, segons l’inventari que feren dels objectes que hi havien a l’Hostal i pertanyien als Toda, l’establiment tenia una entrada –on hi havia els arreus del carro–; l’estable –on hi havia un matxo de pèl negre i un euga roja, els guarniments, un fuet i una albarda–; la cuina –on hi havien olles, cassoles, una marmita, xocolateres, porrons, plats, tupins, etc.–; un menjador –possiblement privat on hi havia una taula llarga, un banc i una pastera–; la sala –on hi havia una taula de fusta llarga i 32 cadires–; un quarto immediat a la sala –on hi havia una taula quadrada i sis cadires–; i, per últim, un altre quarto immediat a la sala –on hi havien tres taules, set màrfegues, una gerra de rentar mans, vint bancs i vint-i-tres pots de llit.
Només recuperar l’Hostal, els Torner van fer obres. El mestre de cases Anton Argilagos reconeixia haver rebut 66 lliures, 7 sous i 9 diners per les obres i materials empleats. Es repararen la teulada i el terrat, l’estable i el trinquet del “joch de pilota”.
L’any 1803, va morir Gertrudis i tot va anar a parar al seu espòs.
A part de l’hostal, també hi havia un hort, on va construir-s’hi una sínia. L’any 1804, el pagès Joan Armengol reconeixia haver rebut 70 lliures per fer el clot i el fuster Manuel Tremol reconeixia haver rebut 24 lliures i 9 sous per construir la roda i altres parts de la sínia.
Torner també aprofità per fer obres, com reparar un terrat i alguna petita ampliació.
Els Coca
La vinculació de la nissaga Coca amb l’hostal és més antiga del que fins ara s’havia cregut, com a mínim d’un lustre abans. Joan Coca Martorell apareix documentat com a mosso de l’hostal en la llibreta de compliment pasqual de l’any 1814. Es tracta d’un afegit, per la qual cosa es podria considerar que va ser entre l’any 1814 i 1815 que es va incorporar a l’hostal, on establí la seva residència. Feia molt poc que s’havia acabat la guerra del Francès i el país estava devastat.
De fet, s’ha de suposar que van ser els Torner qui contractaren a Joan Coca, que era de Roda de Berà, per fer de mosso. Joan es va casar amb Mariana Carreras, que era de Sant Andreu de la Barca –encara que feia anys que vivia a Torredembarra–, l’any 1816. En els capítols matrimonials queda clar que l’economia de la parella era precària. Mariana només va aportar 12 sous i un auster aixovar. El germà de Joan, Manuel Coca aportà en dues vegades 50 lliures en concepte de legítima.
L’any 1819, va succeir un fet que possibilità que els Coca es quedessin amb l’hostal: va morir de forma sobtada Pere Torner, hereu de l’hostaler. Com que Agustí Torner va morir amb més de vuitanta anys, l’any 1824, és de suposar que a partir d’aquest moment, els Coca devien agafar les regnes fins a fer-se amb la titularitat del negoci de manera directa.
No sabem si per herència o per compra, l’hostal va passar a mans de Carles Figuerola, habitant de Barcelona.
L’any 1830, després d’estar uns anys de lloguer, pagaren 75 pessetes per adquirir l’edifici i l’hort adjunt. Estigueren pagant durant 15 anys.
A Joan Coca, el succeí el seu fill també de nom Joan Coca, casat amb Rosa Masdéu. A aquest, el seu fill Gabriel Coca, casat amb Ramona Rabadà; que fou succeït pel seu fill Eusebi Coca, que es casà amb Maria Arall, pares de Joan, de Montserrat i de Pilar.
Joan es casà amb Matilde Martos.
En total, cinc generacions al capdavant del mateix establiment.
Les filles de Joan i Matilde, Carolina i Meritxell, la sisena generació, agafaran el relleu en breu.
Adaptar-se o morir
Arribar als dos segles d’història, no ha estat fàcil. El model de negoci ha canviat molt en tots aquests anys. Va ser casa de postes, on paraven els carruatges i diligències que feien el trajecte entre Barcelona, Vilafranca i Tarragona. Aprofitaven per canviar els cavalls, donar-los-hi aigua i menjar i permetre’ls-hi descansar. També els passatgers i conductors es detenien a la fonda per menjar i descansar.
El tren va provocar un canvi. Eusebi Coca, que va continuar amb el negoci, va haver d’adequar-se als nous temps i va començar a donar el servei de transports de persones des de l’estació, primer en tartana i, posteriorment, amb cotxe donant el servei de taxi.
Durant la Guerra Civil de 1936 a 1939 es va malmetre l’edifici que s’hagué de remodelar. L’any 1946 s’adequaren el bar i el menjador. El boom turístic dels anys 60 i 70 del segle XX feren que s’hagués d’ampliar l’edifici amb la construcció de noves habitacions. Actualment compta amb 38 habitacions. Tot i les reformes, l’hostal compta amb un indiscutible regust a antic.
La desviació de la CN-340 va fer que s’especialitzessin en banquets i pensió diària. Va ser quan van començar a ser coneguts com a fonda. Una activitat que continuen avui en dia, en què han potenciat el servei de bar-cafeteria i la terrassa exterior.
Però, si per un fet és conegut l’Hostal Coca és per ser un punt de referència social. Entre les seves parets hi ha hagut tot tipus de celebracions familiars i socials, actes polítics, presentacions i activitats culturals, i un llarg etcètera.
Hostes il•lustres
Un dels primers hostes il•lustres que s’estigué a l’hostal nou va ser Ahmet Vasif Efendí, ambaixador de l’Imperi Otomà. Hi pernoctà l’any 1787, de retorn cap a Barcelona. El fet creà una enorme expectació per l’exotisme de l’expedició. La ciutat de Tarragona es despoblà per anar a veure’l a l’hostal de Torredembarra, on hom va poder veure’l “comer, fumar, lavarse la barba, hecharse y pasar rosarios”. El cronista és l’arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà.
També hi va passar el rei Alfons XIII; l’estafador que es feia passar per rei d’Andorra, Boris I; o més recentment, part de la família de banquers Botín. També molts polítics i personatges il•lustres.
Jordi Guasch
