Editorial: Els torrencs no s’ho mereixen

En l’editorial passada, tement el que finalment s’ha confirmat, parlàvem de “Bestialitats polítiques” en referir-nos a l’anunci dels dirigents de l’Ajuntament de Tarragona que proposaven un augment del 20% de l’IBI per sortir d’una suposada situació de gairebé bancarrota.

Ens mostràvem convençuts que l’augment no seria tant perquè no hi havia una majoria política que sustentés la mesura. A Tarragona, el PSC governa en minoria, ara bé, alertàvem que aquesta manipulació de l’opinió pública, típica del primer any de mandat, sobretot quan l’administració canvia de color polític, pogués crear un efecte mirall i fos aprofitada per altres ajuntaments per replicar-la.

En una part del text que es va haver de suprimir per raons d’espai, donàvem per fet que a Torredembarra es produiria un augment, però que no seria molt alt perquè el principal axioma no es donava, atès que hi ha hagut una continuïtat política de l’alcalde i el seu partit, ERC, i apujar els impostos desmesuradament, seria tant com reconèixer que la gestió econòmica del darrer mandat ha estat molt dolenta. Un fet que es podia intuir en interpretar algunes dades.

De totes maneres, acabàvem amb un lacònic “veurem que passa” i “quan les barbes [del teu veí vegis afaitar, posa la teva a remullar]”.

Han passat els dies i les nostres suposicions a Torredembarra no s’han acomplert. L’equip de govern ha decidit que s’han d’apujar els impostos locals d’una manera que creiem que es pot adjectivar d’abusiva. Amb un 17,01% de l’IBI i entre 26,95% –residus domiciliaris– i més d’un 100% –residus comercials– de la taxa de la recollida de la brossa, no hem trobat cap altre Ajuntament de Catalunya amb un augment tan exagerat.

Davant aquesta “bestialitat”, l’equip de govern no ha donat un argumentari “sòlid” que el justifiqui. I és que com dèiem, el principal argument emprat en aquests casos –l’anterior gestor ho ha fet molt malament i no ha estat previsor, l’herència que hem rebut…– no l’han pogut utilitzar i s’han excusat en generalitats que més aviat farien riure si no fos que posen en perill l’economia de moltes famílies.

Ofèn el paternalisme. Venen a dir que ho fan pel nostre bé, que ells saben que aquesta és la millor solució, que s’hi han vist obligats, que ho fan per responsabilitat… Moltes gràcies!!!

Ofèn el fet de tirar pilotes fora. Tot és culpa de l’augment de l’IPC provocat per la guerra d’Ucraïna i que ha generat una greu inflació que està sent combatuda per part dels Bancs Centrals amb la pujada dels tipus d’interès, el mal finançament municipal per part del govern central…

Ofèn la falta d’assumpció de responsabilitats i la impunitat amb què actuen, convençuts que la ciutadania d’aquí a les pròximes eleccions municipals ja haurà digerit la mesura i no els hi passarà comptes.

Ofèn la manipulació. Si tan crítica era la situació ho haguessin argumentat i proposat durant la campanya electoral, per exemple, o ho haguessin tingut en compte en el moment d’aprovar les seves retribucions, que s’han disparat un 20%, o en el seu pla de mandat, que encara no han fet públic, cinc mesos després de formar govern i comprometre-s’hi. Perquè en l’estalvi, com en l’aigua, cada gota compta!

Ofèn que titllin de populistes els qui estan en contra de la mesura quan ells apliquen la màxima absolutista de “pel poble, però sense el poble”.

I amb tantes ofenses, s’ha generat un moviment reaccionari ideològicament transversal que està plantant cara com feia temps que no es veia, que com a mínim serveix per a donar veu a tots els qui no estem d’acord amb la mesura i, de pas, fer-los-hi sortir els colors, perquè està clar que a l’Ajuntament no sembla que ningú estigui disposat a fer cap mena de sacrifici ni retallada de despesa. Tampoc a assumir responsabilitats. A menys que la gent els hi reclami, com ho està fent.

S’han de pagar impostos i sabem que la situació econòmica global s’ha complicat, però, s’ha de gestionar bé i, està clar que, no es fa. Els torrencs ja patim una fiscalitat molt alta.

En un ple previ al de l’aprovació de les ordenances per al 2024, en un moment de debat amb l’oposició, a l’alcalde, Eduard Rovira, se li va escapar la frivolitat de dir que als números i a les dades se’ls hi pot fer dir el que es vol i que es poden interpretar de moltes maneres. Això és manipular-los.

A Tarragona, ho hem vist. L’IBI pujarà 12,5 punts menys del que proposava el govern i l’Ajuntament no entrarà en fallida. Tampoc abaixaran els sous dels càrrecs públics com es va anunciar.

A Torredembarra, passaria igual si l’equip de govern no tingués una majoria tan àmplia. S’hauria de saber si quan l’alcalde Rovira va promoure un govern amb tants regidors i una oposició tan dèbil no estava pensant en aquesta pujada i en altres gripaus que vindran. Perquè PSC i Junts no tenien per què saber com estava l’erari; ara, Rovira sí que ho sabia i, vist amb retrospectiva, potser és la clau de la renúncia de l’anterior regidor d’hisenda, Josep M. Guasch.

Ben mirat, ni la gestió en una part corrupta de Daniel Masagué va comportar una pujada d’impostos tan gran, ans al contrari, després del seu govern hi ha hagut gairebé una dècada d’estabilitat que fins ara s’ha dit que era per la bona gestió posterior. S’ha de recordar que el govern de Massagué va lidiar amb la pitjor crisi econòmica en dècades, la del 2007.

Hem sentit moltes versions i justificacions, però, es fa difícil d’entendre que PSC i Junts s’empassin aquest gripau que perjudicarà tantes famílies, sense exigir responsabilitats a qui ens ha portat aquesta situació, que continuarà d’alcalde i regidor d’Hisenda. A més, els torrencs s’han quedat sense cap partit en l’espai central –com s’entén que són Junts i PSC– que els defensi a l’oposició.

És de mal governant governar contra el poble i aquesta mesura adoptada, amb la proporció que s’ha decidit, és exageradament injusta. La decepció és total per la majoria, a Torredembarra no sembla que canviï res. Els torrencs no s’ho mereixen.