Els dies previs a Nadal, els clients de l’establiment van veure com les seves consumicions han estat obsequiades amb un tros del “pastís dels 200 anys”.
El 2020 havia de ser un gran any en la ment de tots. Any de traspàs, simètric, rodó… va ser rebut amb gran gresca i gatzara. Ningú va pensar que un virus desconegut podria acabar trinxant les expectatives socials, sanitàries i econòmiques del món. És com una guerra inesperada.
Un dels sectors que han resultat més perjudicats ha estat el de la restauració, atès que –encertades o no– una bona part de les mesures preses per les autoritats han volgut limitar la interacció social.
Tancaments totals, restriccions, imposició de mesures d’higiene, etc. Han fet que la incertesa s’hagi apoderat de molts empresaris que veuen perillar la continuïtat dels seus negocis. A Torredembarra, també.
És per això que l’efemèrides que aquests dies commemoren a l’Hostal Coca encara agafa més transcendència. Pocs establiments poden presumir de complir 200 anys sota la direcció de la mateixa família. Després del traspàs de Joan Coca Arall, produït per malaltia el maig de l’any 2019; ara és la seva vídua Matilde Martos i les seves filles Carolina i Meritxell Coca les qui estan al capdavant del negoci.
Si Torredembarra fos qualsevol altra població de Catalunya, el fet seria motiu de celebració i reconeixement públic: el municipi compta amb una de les nissagues d’hostalers amb més tradició de Catalunya i de l’Estat Espanyol: els Coca. Però, ja sigui pels temps que ens han tocat viure, per l’infortuni, per la discreció de la família Coca o per la suma de tots els factors, la realitat és que ha passat força desapercebut.
S’ha anat posposant, fins que aquestes darreres setmanes, els clients de l’establiment han vist com les seves consumicions han estat obsequiades amb un tros del “pastís dels 200 anys”.
Un any difícil
I és que l’any del 200 aniversari ha resultat ser d’allò més atípic. El dolor per la mort del patriarca, primer, i després la pandèmia han trastocat totes les previsions.
L’hostal només ha estat rendint unes poques setmanes a l’estiu. Durant els moments més complicats de la pandèmia es va mantenir obert per oferir menjar per emportar als voluntaris de Protecció Civil i necessitats. També es van posar a disposició els llits de les 38 habitacions de què disposen per si, en cas d’urgència, els sanitaris o el personal de la residència Pere Badia s’haguessin hagut d’aïllar.
Un cop més, els Coca s’han imposat a l’adversitat i mantingut l’esperança. Una actitud necessària per superar tres guerres carlines, dues revolucions, una guerra civil i diferents epidèmies de colera, de febre groga, la grip espanyola, etc.
200 anys és molt de temps.
Futur assegurat
El millor de tot, és que el negoci familiar té la continuïtat assegurada. Matilde Martos té l’edat per jubilar-se i, mica en mica, va cedint el lideratge a les seves filles, Carolina i Meritxell. És la primera generació que només està regentada per dones.
Qui sap si algun dels cinc néts Mario, Arnau, Martina, Biel o Genís continuaran la saga.
Reconeixements
L’hostal és el més antic de la província i compta amb diferents reconeixements. Per exemple, l’any 1997, van rebre de mans de la ministra d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la malaguanyada Loyola de Palacio, una insígnia d’or i plata i un diploma acreditatiu en reconeixença dels anys de dedicació. L’any 2012, en el XIV Congreso Nacional de Hostelería van ser reconeguts com una de les grans nissagues hoteleres d’Espanya, juntament amb els Arzak, Botín, Loyola, Torres, Cándido, etc. Cap d’elles, però, té la tradició dels Coca.
A Torredembarra, encara que menys prolíficament –ningú és profeta a la seva terra– també han estat homenatjats.
Rànquing centenaris
Segons el Circulo de Restaurantes Centenarios, l’Hostal Coca és el 18è establiment més antic d’Espanya. No obstant això, si només es tenen en compte aquells que al llarg de la seva història sempre s’han mantingut oberts i sota la gestió de la mateixa família, només l’Hostal Europa de Granollers (1771) i els Parellada superen a l’hostal torrenc.
A Espanya
1.-Taberna de Las Escobas –Sevilla– (1387)
2.-El Rinconcillo –Sevilla– (1670)
3.-Venta de l’Home –Bunyol, València– (1697)
A Catalunya
1.- Can Xarina –Colluspira, Barcelona– (1550)
2.-Hotel Caldes –Pont de Suert, Lleida– (1671)
2.-Can Ramonet –Barcelona– (1761)
