Es fa difícil de parlar de guanyadors i perdedors.
Una prèvia: se’ns ha negat l’accés al debat i l’hem hagut de veure per televisió, quan fa quatre anys era obert al públic.
Com va passar la campanya passada, el debat electoral que organitza la televisió pública del camp de Tarragona, TAC-12, i Ona la Torre, ha estat un exercici candorós, gairebé prescindible, que poc ha servit per debatre i confrontar les diferents propostes per millorar Torredembarra que presenten els partits torrencs.
No és culpa dels ens, s’ha de reconèixer que fer un debat a 8 candidats és molt i molt complicat, tot i comptar amb un format tècnicament impecable i una gran professional de la comunicació de casa nostra com Roser Marquès.
I és que, gran part de l’hora i quaranta-cinc minuts que ha durat, no ha estat un debat; més aviat un diàleg de sords on bàsicament els candidats han intentat colar amb més o menys gràcia els missatges que portaven preestablerts pels equips de campanya.
La superficialitat i la lleugeresa de la majoria d’arguments introduïts fa posar vermell a qualsevol observador crític i el dubte recau en si és culpa de la poca preparació/professionalitat/encert/nerviosisme de bona part dels candidats o de les limitacions del format. També pot ser una suma no proporcional dels dos factors.
Com que ha estat un exercici tan insubstancial es fa difícil de parlar de guanyadors i perdedors. Termes que habitualment utilitzen els qui analitzen els debats. Els qui més perdran seran els qui dediquin una hora i tres quarts de les seves vides a veure’l. Millor anar a passejar o veure el vaivé de les onades.
Podríem parlar de quatre actituds dels candidats: els qui anaven a debatre, els qui anaven a conservar –no debatre–, els que estaven allí perquè s’hi ha de ser i els que hi volien ser i no els han deixat participar.
En el primer grup, VOX, la CUP, ARA Torredembarra i Podemos. Ho han intentat cadascú amb el seu estil, però els seus intents han sigut infructuosos. Les interpel·lacions eren contestades amb monòlegs d’altres temes.
En el segon, ERC, PSC i Junts. Bàsicament, han anat a vendre el seu programa, sense mossegar-se gaire, no fos cas que el 29 de maig s’hagi de pactar. Una actitud antiespectacle que va en detriment de l’espectador.
En el tercer, una mica tots.
I en el quart, Alternativa Torredembarra i Valents. Ja que es fa un debat a 8, que es faci amb totes les candidatures i que s’arribi a les dues hores d’emissió. Tampoc es perdrà tant i no és fa un greuge a ningú.
Javier Ramírez (VOX) ha intentat diverses vegades un l’enfrontament dialèctic amb l’alcalde Rovira (ERC). No ha tingut sort. Rovira s’ha mostrat tota l’estona a la defensiva i la major part de les vegades ha ignorat els retrets, no només del candidat de VOX, sinó de la resta de candidats. Molt afilades les intervencions de Toni Sacristán de la CUP. Per bé que tampoc ha estat el tots contra l’alcalde que es podia preveure.
A Rovira se l’ha vist cansat i poc centrat, sobretot en el minut final. La defensa del seu projecte ha estat tèbia, sense energia. Pràcticament, no ha presentat projectes de futur. Tampoc s’ha hagut d’esforçar… els que hom pensa que poden ser la seva alternativa (PSC i Junts) no han anat a fer sang. Fa la sensació que Valeriano Pino (PSC) i el seu equip fa temps que confien que la victòria els hi caurà per madura i s’ha notat massa el seu tactisme per no trepitjar cap terreny pantanós, ni agreujar a ningú. Xavi Suárez (Junts), buscant una equidistància que li permeti tenir responsabilitats de govern el proper mandat, s’ha limitat a anunciar els eixos bàsics del seu programa.
Luis Fernado Torrents (En comú Podem), Jordi Sansalvador (ARA) i Núria Gómez (PP) han intentat fer-se presents. El primer ha volgut transmetre que domina les dades del municipi i que està preparat per estar al ple, els altres dos han volgut transmetre que és convenient un plenari molt plural, on les seves postures tinguin representació. El més explícit ha estat Sansalvador qui ha posat molt d’èmfasi en desacreditar els resultats aconseguits durant la majoria absoluta d’ERC.
Els temes que més s’han discutit han estat la recollida de la brossa i neteja viària; l’ocupació –punt clau en l’argumentari de VOX– i l’accés a l’habitatge –punt clau en els argumentaris de la CUP i En comú podem–; l’arranjament de carrers; el CAP; la piscina coberta, el teatre-auditori… No s’ha aprofundit en cap.
Res de nou, cap innovació. Ni un sol projecte que il·lusioni de veritat… una cosa és fer volar coloms, l’altra és que els torrencs i les torrenques ens haguem de conformar amb promeses que surten en cada campanya des de l’època en què es va inventar la roda i en la grisor de l’anar fent: tapar un pedaç, arranjar una vorera, canviar la bombeta d’un fanal… Més que polítics, alguns sembla que fan oposicions per ser funcionaris.
