El desgast d’ERC pot afavorir a fer que hi hagi un plenari més plural
A diferència de fa quatre anys, tot fa pensar que la pluralitat es tornarà a imposar al plenari torrenc. I és que la reducció d’opcions polítiques que hi va haver va ser un fet que només tenia el referent de les eleccions de 1987, quan els partits d’esquerra va ser incapaços d’articular candidatures i l’escissió de CIU, el GIT de Celestí Salort va treure la primera majoria absoluta en democràcia.
El mandat de 1987 va ser tan improductiu com l’actual, però per motius ben diferents. Si bé es va tirar endavant obres com l’edifici del primer Institut, actual escola Antoni Roig, el cert és que a l’equip de Salort se li va fer molt difícil tirar endavant els projectes a causa de l’ostracisme a què el va relegar el seu anterior partit, que ostentava pràcticament tots els esgraons de poder supramunicipal d’aquell mandat.
En les eleccions de 1991, hi va haver una eclosió de candidatures com mai s’havia vist abans i a pesar que el GIT va guanyar els comicis, un pacte de tots contra Salort, va convertir al convergent Santiago Segalà en alcalde de Torredembarra. Poc van pesar les ideologies, partits de dretes i esquerres es van unir com un fet natural.
No s’assimila gaire amb la situació actual. Hom assumeix que la victòria per majoria absoluta va tenir poc a veure amb la candidatura torrenca d’ERC i sí molt amb la situació convulsa que vivia la societat catalana. La sorpresa per l’obtenció dels 9 regidors va sorprendre fins als mateixos interessats.
L’alta participació per coincidir amb unes eleccions europees i, sobretot, el suport massiu a ERC va jugar en contra dels partits més petits i va excloure a set de les onze candidatures, que no van arribar al mínim del 5%. Un fet que tampoc s’havia vist mai.
Està clar que tots deu partits que es presenten aquest 2023 difícilment trauran representació, però, és molt possible que al plenari hi hagi regidors de sis o set candidatures.
S’ha de veure si el desencís per temes com la falta de neteja i la poca obra de govern, així com el desafecte que genera la figura de l’alcalde, Eduard Rovira, passa factura a les opcions d’ERC. Tot sembla indicar que sí i és complicat que això es pugui suplir amb la incorporació de noms de pes de la societat torrenca, sobretot en l’àmbit esportiu. ERC té assumit que perdrà suport popular i que en els millors dels casos podrà conservar l’alcaldia si són capaços de guanyar per vots.
Per això, en aquestes eleccions hi ha tres graners de vots importants: els vots prestats que va rebre ERC, i que es poden quantificar entre 1.200 i 1.500; els 1.500 vots que van treure partits que no concorren en aquests comicis (Ciutadans, Avui Democràcia, Guanyem Torredembarra i Alternativa Baix Gaià), i els 900 electors que s’han incorporat en aquests darrers quatre anys. La qüestió és com es repartiran.
Participació i repartiment
Encara que tot sembla indicar que la participació tornarà a ser al voltant dels 53-55%, molt lluny del 61% de fa quatre anys, l’augment en el cens, deixarà el nombre absolut de votants pràcticament en les mateixes xifres.
PSC i Junts són els qui tenen més possibilitats en experimentar augment de vot, per la senzilla raó que la bossa de vots els afavoreixen.
Valeriano Pino presenta una llista continuista, mentre que Junts presenta un projecte renovat que no té gairebé res a veure amb èpoques passades i alguns candidats estan “pescats” en ambients que havien estat exclusius d’ERC. El 2019 va ser a la inversa. A més, Junts presenta a un candidat fill del poble, Xavi Suàrez, molt actiu en la seva vida social i cultural.
Els votats descontents amb ERC difícilment aniran a VOX, els més nacionalistes/independentistes més aviat retornaran a Junts i a la CUP. Els més d’esquerra afavoriran a PSC, CUP i Alternativa Torredembarra.
La bossa de votants de Ciutadans afavoriran bàsicament a VOX, PP i Valents, però també al PSC.
Els votants de la formació municipalista Avui Democràcia poden afavorir a Ara Torredembarra i Alternativa Torredembarra, però també a Junts.
Els votants de l’ABG i Guanyem Torredembarra, poden afavorir a la CUP, Alternativa Torredembarra i En comú podem.
La incògnita està amb la tendència dels nouvinguts, que votaran per primera vegada.
Molts també engreixaran l’abstenció.
Pocs dubten que ERC i PSC, amb permís de Junts, es disputaran l’alcaldia. Seria una sorpresa que la CUP, VOX –va treure gairebé un 10% de vots en les autonòmiques– i el PP, no aconseguissin representació. Alternativa Torredembarra i Podem tindran moltes més possibilitats que el 2019, encara que el fet que vagin per separat resta possibilitats de representació al seu espai. I Ara Torredembarra i Valents és una veritable incògnita. El primer, bàsicament, busca el vot de l’antic simpatitzant convergent que no està conforme en com s’ha culminat el procés. Valents basa les seves possibilitats d’èxit en el carisma dels integrants de la candidatura.
