Home Opinió VISCA EL REI CARNESTOLTES!

VISCA EL REI CARNESTOLTES!

762
0

Encara que vinga de Benimaclet, aquests dies són molt semblants arreu dels Països Catalans, dies de disbauxa en primera instància i de més reflexió interior (per a alguns) en segon terme. En el meu cas, com no podia ser d’un altra manera, tot em porta a mirar-ho des de un vessant polític.

El rei carnestoltes sembla que ha regnat durant una llarga temporada a la Torre, perquè hem viscut anys de disbauxa, on tot valia, on no hi havia cap tipus de mesura.

Com si es tractés d’un simple carnestoltes, els nostres representants han lapidat les minses arques municipals. Tot en nom d’un bé comú que si ens fixem, no trobem enlloc, ja siga en obres innecessàries que estan en desús, o en diners que no van ser invertits on s’havia dit.

Però ara estem ja en un altre període, on els nostres reis carnestoltes han deixat pas a la vella quaresma, que ens imposa una excessiva penitència, amb un dejuni i abstinència obligats per tots els ciutadans. Però com bé diu la tradició, el rei carnestoltes ha de ser jutjat per la seua actitud descarada i el seu regnat de disbauxa exagerada. I en això estem, a l’espera. Quan seran jutjats els nostres reis carnestoltes? Però mentre esperem, la vella quaresma va fent de les seues, va fent la seua feina, i els torrencs i les torrenques pateixen. I potser ser per una doble causa. En primer lloc, com estem en un període de recolliment, patim una clara inacció, on és millor no moure’s massa per no equivocar-se. O per altra banda, en segon lloc, perquè la quaresma és còmplice del rei carnestoltes i vol tapar i fer oblidar tot el que va passar anteriorment.

Amb la quaresma vol la reflexió i la penitència, perquè el que diu és que ens hem equivocat. Però aquesta reflexió a la pràctica no ens serveix per res, perquè el que no vol de cap de les maneres és la participació ciutadana. Una participació ciutadana que podria aportar i millorar la Torre «Parsimonia est scientia vitandi sumptus supervacuos, aut ars re familiari moderate utendi

(Sèneca, De Beneficiis 2, 34, 4)

«L’economia és la ciència d’evitar les despeses supèrflues, o l’art d’usar amb moderació els propis bèns.»