Home Opinió Victimisme, NO Gràcies!

Victimisme, NO Gràcies!

224
0

Vagi per davant que vull que tornin a casa el Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez, a l’igual que han de poder estar amb les seves famílies, en Joaquin Forn i l’Oriol  Junqueras, així com el nostre president Carles Puigdemont i els altres consellers que amb ell es van exiliar de Catalunya, com també volem que s’acabi la repressió de l’Estat espanyol. No volem cap encausat més, ni a través del 155, ni amb l’aplicació de la Llei mordassa, però això no ha de servir d’argument quan fas una pregunta molesta a algun polític.

El dissabte 17 de febrer, ERC va organitzar una tertúlia, amb el diputat per Madrid Gabriel Rufián, he de dir que sempre m’ha caigut força bé el seu discurs, no puc dir el mateix de com va respondre’m. Vaig preguntar si no creia que s’estaven baixant els pantalons ERC i el PDeCAT, ja que els últims dies, s’havien produït declaracions per part de les dues formacions que apuntaven cap a una investidura d’un candidat a la presidència de la Generalitat, que no seria Carles Puigdemont, decisió que obvia allò que el bloc independentista havia pactat per les eleccions del 21-D, la meva pregunta anava precedida del relat dels fets de l-O i la posterior proclamació de la República, que va acabar amb l’exili d’uns i l’empresonament d’altres; doncs bé,  la resposta va ser la següent: Si creus que és abaixar-se els pantalons, que l’Oriol Junqueras, porti 4 mesos a la presó i que només hagi vist el seu fill 3 cops durant aquest temps? Crec va caure amb el victimisme. Tots estem exposats a ésser detinguts per defensar les nostres idees que no és un altre que la llibertat de tots els presos polítics i l’aplicació de la República. Al final d’aquell acte m’esperava un fet insòlit, una senyora d’avançada edat es va dirigir cap a mi, i amb un to amenaçant hem va etzibar  —Com t’atreveixes a dir que s’han baixat els pantalons, si arribo a tenir el micròfon a la mà t’he l’esclafo al cap. Quina gran mostra de llibertat d’expressió que tenia la senyora. Amb la resposta del Diputat i l’improperi de la senyora;  jo hem pregunto, i que l’hi diem al Roger Español, que va perdre l’ull a causa d’una pilota de goma dispararà per la policia nacional espanyola? No Gabriel, la teva no va ser una resposta adequada per molt malament que la trobessis.

Quan va començar la campanya en defensa de l’1O, en els actes públics que es van celebrar arreu del territori, hi havia una sensació d’unitat entre totes les formacions que es pronunciaven a favor de la seva celebració, si ve quedava clar que havia alguns partits que no sempre havien actuat a favor dels interessos de la ciutadania. Possiblement, si el  vaixell que havia de conduir-nos cap a la Independència de Catalunya, a arribat tant lluny, és gràcies a la CUP, una formació dins del Parlament Català, que amb 11 diputats a condicionat el govern de la Generalitat de Catalunya, gràcies a aquesta actuació es van aprovar fins a 26 Lleis que amb un govern autonòmic format per una majoria absoluta de CIU,  moltes d’elles, mai haguessin estat aprovades pel Parlament de Catalunya.

 

La defensa de l’1O va portar a la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) que han estat els verdaders artífex de l’organització per part de la ciutadania, la seva acció aquestes últimes setmanes, no ha estat acompanyada de les decisions que s’esperaven per part d’alguns dels partits polítics que formen el bloc independentista.

 

Els CDR’s es reuneixen totes les setmanes d’una forma tossuda però alhora convençuts dels seus objectius. Entre manifestos, cançons i poesies, trobem els seus crits incansables, PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS I LA IMPLEMENTACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA. Toni Pinós