Valeriano Pino, alcalde de Torredembarra: “El 2025 serà un any amb molts reptes que de mica en mica s’aniran materialitzant”

Valeriano Pino: “Urbaser ha guanyat el concurs de recollida de la brossa per poc marge. Estem parlant de 27.490.573 € en vuit anys” 

Comencem l’any, recuperant un clàssic del Mònic fins a l’any 2015: l’entrevista amb l’alcalde de Torredembarra. Com era habitual, pretenem que ens faci un balanç de l’any que deixem i ens detalli les principals actuacions que s’han d’escometre en el nostre municipi de cara el 2025.  

Com valores l’any que deixem enrere, el 2024?

Políticament, vam tenir una realitat econòmica que ens va enredar l’inici del present mandat pel que fa a projectes i línies d’actuació. Va ser trobada i la vàrem corregir, però, va implicar moments molt difícils per la pujada de l’IBI i la Taxa de la brossa. D’aquí ve el retard en la presentació del Pla d’Actuació Municipal (PAM). Un cop superada, he de fer una bona valoració perquè hem posat les bases al que ha de venir. 

En l’àmbit personal, sempre serà l’any en què vaig ser elegit alcalde i també membre de la Diputació de Tarragona, que és un aprenentatge. Per Torredembarra, el fet de tenir dos diputats fa que tinguem un dibuix molt més clar del territori.     

Com s’encara el 2025?

Amb molta feina al davant. Tenim un any amb molts reptes que de mica en mica s’aniran materialitzant. Sobretot, en el cas dels carrers que és on aniran a parar bona part dels recursos, siguin propis o de subvencions. L’entomem amb empenta! 

Fa pocs dies que es va presentar el PAM, que és el full de ruta del govern en el present mandat i també un compromís amb la ciutadania. Hi ha PAM perquè Valeriano Pino és alcalde? 

No. És una feina que es va començar quan es va fer el pacte. La vam iniciar l’Eduard Rovira, en Xavier Suárez i jo. Per diferents circumstàncies s’ha retardat i ha donat la coincidència que s’ha presentat al cap de pocs mesos de ser jo nomenat alcalde. He de dir que és un compromís de tot el govern i que hem treballant tot aquest temps.

El PAM contempla unes 150 iniciatives, però, la majoria no les desenvolupa gaire ni les fixa en el calendari. Si et sembla bé intentarem de concretar els punts que ens han semblat més importants…

Perfecte. 

El POUM, com està i quines previsions hi ha? 

En aquests moments estem treballant amb l’Avanç-POUM, que hem hagut de paralitzar la licitació per unes observacions fetes des del Col·legi d’Arquitectes. És un projecte a llarg termini i possiblement el mandat no donarà per acabar-lo. El que volem és començar a caminar perquè el POUM de 2001 ja no representa la realitat del municipi i s’ha d’actualitzar. 

Com és que s’ha paralitzat?

Com he comentat, hi havia unes recomanacions del Col·legi d’Arquitectes perquè després el POUM no s’encalli en un procés de licitació. Es paralitza, es modifica i es continua. És una pràctica normal. 

Un dels punts que indica el PAM és “potenciar la marca ciutat”… Com es fa això?

Es fa de moltes maneres amb actuacions públiques, però, també privades. En els darrers dies, per exemple, vam anar a la finca dels germans Rovira, l’Horta Torrenca i es va potenciar molt la marca Torredembarra perquè hi havia diferents mitjans de comunicació d’àmbit gastronòmic interessats en l’IGP Calçot de Valls. Cada cosa que fem que atragui turisme, inversions, talent, ciutadania, fins i tot, que ens dóni visualitat… és potenciar la ciutat. Després, nosaltres tenim el repte de tenir una ciutat més bonica i acollidora perquè tothom s’hi senti a gust.

Fins on es vol que creixi Torredembarra? 

Com ja he dit en més d’una ocasió, no superar el llindar dels 20.000 habitants és un problema perquè ens priva d’uns recursos econòmics que necessitem per prestar molts dels serveis que estem donant. Això no vol dir que haguem de créixer de qualsevol manera amb edificis molt alts i edificant-ho tot; no és l’objectiu de Torredembarra. Hem de créixer de forma ordenada, respectant l’entorn. En aquests moments, no es planteja una ciutat de 40 o 50.000 habitants.

S’ha tancat el padró a 31 de desembre? 

Fa pocs dies. Estem en 18.404 habitants, amen augmentant de mica en mica. És cert que tenim pendent de fer alguna campanya d’empadronament perquè hi ha el “mite” que hi ha molta gent que hi viu, però, no està empadronada. Superar el llindar dels 20.000 habitants ens ha de permetre redimensionar a la realitat del municipi els serveis que prestem. Per cert, no només als nostres conciutadans, sinó als habitants dels pobles del Baix Gaià que ens tenen com a referent. L’exercici d’aquesta capitalitat no reconeguda es veu, per exemple, en la Zona Esportiva que la utilitza tothom, però, el manteniment, les inversions i altres, ho paguem únicament nosaltres.

Canviem de tema, el PAM parla de recuperar els Pressupostos Participatius de cara l’any 2026. Què es proposa? 

L’opció que estem pensant és la de treballar diferents projectes i que sigui la ciutadania la qui marqui les prioritats. És la manera que pensem que és més raonable. El que no farem és dir que hi ha 200.000 € en inversions i preguntar en què ens els gastem, entre altres motius perquè la gent no sap el cost de les coses i, al final, la major part de les vegades, és impossible tirar endavant els projectes.  

Una fita important que s’escometrà aquest 2025, per bé que s’ha tractat durant tot l’any 2024, i no se n’ha dit res més, és la nova concessió del servei de la recollida de la brossa. Com està el tema?

Aviat tindrem un nou contracte que si bé és més car del que pagàvem fins ara ens donarà prou eines per encaminar-nos cap a la tassa justa que ens imposa la directiva europea. De fet, millorarà tot el servei perquè podríem dir que no estem parlant simplement de recollir la brossa, com fins ara, sinó de com ho fem. Millorarem i estendrem el porta a porta, contenidors intel·ligents, etc.

S’han presentat dues ofertes, la de Prezero i la d’Urbaser i ha guanyat aquesta darrera per poc marge. S’aprovarà en aquest proper ple i esperem que no hi hagi contratemps en la posada en funcionament. Estem parlant de 27.490.573 € en vuit anys.

El PAM contempla “inversions en energies renovables” a què es refereix? 

Hi ha una partida de 150.000 € que provenen del Pla ImpulsDipta que hem decidit que anirà a plaques solars instal·lats en edificis municipals per donar-los-hi cobertura. Els edificis que s’estan valorant són el pavelló de la ZEM o l’Escola Antoni Roig. Ho estan treballant l’Angi Múñoz i el Javier Perellón i es farà durant aquest 2025

Parlant d’inversions que s’han de fer aquest 2025… Alfa i Omega, per a quan? 

Al març, que és quan tenim la disponibilitat dels diners de les inversions, començarem la licitació. Vaig ser el regidor que li va tocar retirar-la, m’encantaria ser l’alcalde que la reinstal·lés. El que no et sé dir si estarà enguany, perquè no sabem com acabarà el procés de licitació. La jugada és complexa, no tant l’adquisició de l’escultura com la seva instal·lació, i tinc ganes de veure com es planteja tècnicament…

Si es va posar una vegada…

Sí, sí… quan la vam anar a desmuntar, que sempre guardaré un record d’aquell moment, semblava que s’havia de caure sola, però no hi havia manera de què caigués. Hi havia una grua soldada damunt d’una plataforma i tot plegat feia molt respecte, per això, crec que s’hauria de fer un espigó, però en tot cas que siguin els tècnics especialitzats els qui diguin.

Continuem amb el PAM… remodelació de la llar d’avis?

De moment el que hem pressupostat és el projecte, que ens ha de marcar a on hem d’anar a morir. Som conscients de la necessitat que hi ha i del que és més convenient de fer, però hem d’esperar a veure què diu el projecte per saber la disponibilitat que tenim per tirar-ho endavant. En tot cas no serà el 2025, sí que espero en el present mandat.

Tema CAP i els seus accessos. Com que sembla que no hi haurà pressupostos de la Generalitat, perilla el CAP? 

Tal com vaig dir, les obres dels accessos comencen a principis de març. En aquest aspecte, nosaltres complirem amb les exigències que ens van fer i no seria just que es demorés el projecte. 

He tingut una reunió amb els representants del PSC en les tres cambres (Congrés, Senat i Parlament) i els he demanat que es posin a treballar per saber si la prologa pressupostària pot afectar d’alguna manera la construcció del CAP i en tot cas que es posin a treballar per desencallar-ho. La construcció del nou CAP, del que fa molts anys que en parlem, és molt necessari. 

Un tema que no es va tractar en la presentació del PAM va ser la piscina climatitzada…

Sí, ja ho vaig advertir. La piscina està. Fa tants anys que en parlem que és com si estigués descomptada. El que volem és que s’acabi, que la puguem obrir i la puguem gaudir. Si no hi ha cap contratemps de darrera hora, el 15 d’abril serà el gran dia. 

El que sí que es va tractar va ser la reforma de diferents carrers del municipi. Què ens pots avançar? 

Com vaig comentar, estem treballant en diferents projectes. Ara mateix tenim pressupost propi, el PUOSC i la Llei de Barris, que ens han de permetre tirar endavant totes les obres de reforma.  

El carrer Lleida està en la seva fase final. 

Ja tenim l’esborrany del projecte de reforma del primer tram del carrer dels Filadors, que va des de Pere Badia a l’encreuament del carrer Indians/Rodes. És la part més antiga i la que pitjor està. Se li donaria un aspecte similar als carrers Pere Badia i Lleida. Hi ha pressupost aprovat i aviat es posarà en marxa el procés de licitació. La voluntat és que comencin després de l’estiu.    

Per altra banda, tenim la idea de dignificar la plaça de la vila. Fa pocs dies vaig estar amb els tècnics que han de redactar el petit projecte. Volem dotar-la d’un paviment a un sol nivell que l’iguali amb la plaça de la Font i carrer d’Antoni Roig. Contemplaria des de la plaça de la Font fins al carrer de Joan Güell, davant de les antigues peixateries i el carreró que connecta la plaça amb el carrer de la Muralla. Trauríem la jardinera central i només es mantindria el monument casteller, tot i que no aniria al mateix lloc.

Paral·lelament, tenim un projecte bastant avançat de la remodelació dels carrers de la Sort i Moragues, però que ara he demanat que s’ampliï a una part del carrer de Gibert, que és un enclavament que genera molts perills. 

El realitzarem per parts, depenent de la disponibilitat pressupostària.  

Es parla d’inversions al polígon…

En els darrers pressuposts hem recuperat la partida per inversions al Polígon Industrial. He demanat un informe que em detalli l’estat de fanals, voreres i asfalt. Ens toca decidir quines coses estan més malament per donar-li prioritat.      

Parlant de prioritats, es va dir que es volia donar prioritat als parcs infantils i l’Skatepark…

Els primers mesos del mandat, vam crear una brigada per posar al dia els parcs infantils: Camí del Moro, Marítima Nord, Plaça Aragó, etc. Gràcies a la recomanació d’unes mares, hem substituït alguns parterres de pedra ull de llebre per gespa artificial, que ha estat recuperada del camp de futbol. 

Ara tenim el repte de la zona de jocs de la plaça de les Monges. S’ha quedat molt petita. La idea que tenim és fer un dibuix de quina plaça volem i fer un únic projecte però amb dues fases d’execució. La part de baix la dedicaríem a parc de jocs, amb el benentès que tenim els diners per portar-la a terme. 

Vull que em facin diferents projectes del model de plaça perquè mitjançant la participació ciutadana es triï com volem que sigui aquest espai tan important, però, que des de la retirada de la font ha quedat sense personalitat. 

I l’Skatepark…

El PSC va donar suport per tirar-lo endavant quan estàvem a l’oposició, atès que hi havia una reivindicació per part dels joves del municipi. No ha tirat endavant, perquè en el lloc on ha d’anar, la zona verda de la Malla-13, hi ha un camí que en realitat és un vial que s’ha de modificar. S’ha portat a la Comissió d’Urbanisme de Tarragona i esperem que ens acceptin la proposta que hem presentat. Els diners ja hi són, venen del pressupost del 2023.  

El PAM també es parla d’actuacions per mantenir el patrimoni històric… 

El regidor de patrimoni, Daniel Pujol, em comentava que aquest 2025 una de les actuacions serà recuperar l’interior de la Torre de la Vila. Tenim clar que hem de fer valdre el nostre patrimoni històric. Com vaig comentar el dia de la presentació, m’agradaria fer alguna acció amb el projecte de catalogació que es va fer del camí Fondo i l’ermita de la Sort. Tenim sínies i pedreres per recuperar, la vila del Moro… S’ha d’anar fent. 

Un dels temes que s’arrossega és el teatre-auditori. El veurem completat algun dia? 

L’equip de govern ha demanat fer una actualització dels preus que contempla el projecte inicial. S’ha de tenir en compte que estem parlant que les obres van començar l’any 2008 i que després van estar paralitzades fins al 2017, quan es va habilitar el vestíbul per poder fer-hi activitats. Saber on hem de morir econòmicament és un pas imprescindible per iniciar el camí de recuperació del 100% de l’edifici. Espero tenir notícies aviat i poder fer una crida a la ciutadania perquè col·labori en definir el model de Teatre que volem. 

Es va parlar molt de turisme sostenible, de què estem parlant si actualment l’únic hotel que teníem és un centre d’acollida per refugiats immigrants? 

Primer, no podem ser atractius per atreure el model hoteler que volem a Torredembarra sense posar en ordre el tema dels pisos turístics. S’està treballant des dels departaments d’activitats i urbanisme per determinar les zones i fer un reglament d’ús de com ha de ser i que els qui tinguin una activitat econòmica amb els pisos, tributin com l’activitat econòmica que és. Si aconseguim això, és possible que aconseguim ser atractius per alguna empresa hotelera que vulgui fer una aposta pel nostre municipi. Ara mateix, amb un parc d’habitatge tan descontrolat com tenim és complicat. 

Aquesta situació ens determina el turisme que tenim, un turisme familiar de segona residència i dels voltants que ens visiten…

…perquè tenim una gran platja!

…Tenim el turisme esportiu, patrimoni cultural i altres atractius com l’oferta gastronòmica. És un turisme sostenible des del punt de vista que no és un turisme agressiu, com té Salou o Cambrils, que no el volem i tampoc fomentem. 

L’habitatge és un dels grans problemes de Torredembarra… 

Sí, sobretot perquè no tenim parc d’habitatge de lloguer a pesar que n’hi ha molt de buit. Estem treballant per fer alguna acció per, conjuntament, amb el Consell Comarcal i altres administracions, ser capaços de retornar la confiança als propietaris d’habitatge i, fent de mitjancers, donar-los-hi unes garanties de cobrament i protecció de la seva propietat.  

També hem de fer la nostra part perquè es construeix habitatge públic i estem treballant en això. 

Per anar acabant, anem a un tema més polèmic: les multes de radar. Fa la sensació que s’ha tancat en fals amb l’emissió d’uns informes fets per les parts…

No, aquesta qüestió no és una qüestió de sensacions, sinó de jurisprudència. Cadascú pot tenir un anhel a la vida, però les coses són les que són. No hi va haver cap falsedat, no hi va haver cap il·legalitat, etc. Les infraccions es van cometre. 

No ho dic jo, ho diu un informe jurídic de BASE Diputació, fet pels seus serveis jurídics, que contempla que la llei admet un seguit de supòsits com que hi pugui haver un error material, de fet o aritmètic i, per tant, el que ha passat és esmenable i no modifica la naturalesa de les sancions. 

A BASE i a l’Ajuntament ens és igual retornar els diners. Jo m’he mostrat obert a fer-ho. Ara bé, l’informe diu que si retornem els diners prevaricaríem perquè les infraccions es van produir. 

Per molt que hi hagi persones que s’entestin a dir el contrari, he actuat amb la màxima transparència des de l’inici, sense tapar res, i si algú dels infractors considera que se li ha vulnerat algun dret pot acudir a la justícia.

Resta un darrer informe de recursos humans per determinar si els treballadors municipals que van intervenir en la tramitació van actuar de manera dolosa. S’està analitzant i l’estic esperant. 

Quedi clar que són uns fets que van succeir abans de ser jo alcalde. 

Hi ha una guerra oberta dins de la policia local?

No, no hi ha cap guerra oberta a la policia. El cos funciona correctament i desenvolupa la seva tasca amb professionalitat i eficàcia. Tinc plena confiança, tant professional com personal, en el cap de la policia. Com en qualsevol equip humà, poden sorgir situacions complexes, algunes de les quals venen de lluny per raons professionals o personals, però això no afecta el bon funcionament del servei ni la seguretat que oferim a la ciutadania.

Perilla la delegació de competències a la regidora Martin Framit?

No veig el motiu. Està fent una feina d’anàlisi del funcionament de la policia en el que hem de començar a treballar per implementar el nostre pla de mandat, més ara que s’han desplegat els mossos, amb un nou organigrama que potenciï la policia de proximitat, l’agent tutor per combatre l’assetjament a les escoles, etc.