Home Opinió ARTICLE D’OPINIÓ DE JORDI SOLÉ: UN 26 DE JUNY

ARTICLE D’OPINIÓ DE JORDI SOLÉ: UN 26 DE JUNY

1222
0

“Negar un fet és el més fàcil del món. Molta gent ho fa, però el fet segueix sent un fet”. Isaac Asimov

26 de juny de 2014. Torredembarra esclata i és portada de tots els informatius, catalans i de l’Estat (fins i tot a Mèxic donen la notícia). L’Ajuntament queda tancat i barrat per la Guàrdia Civil i el rumor s’estén per tot el poble com la pólvora: “VENEN A DETENIR A L’ALCALDE”, diuen.

Poc després, premsa escrita, mitjans de comunicació parlada (menys l’emissora de La Torre, controlada pel Govern Municipal), televisions i centenars de curiosos omplen la plaça del Castell. Poca gent sap que està passant dins l’edifici.

Jo arribo a l’Ajuntament, vora les nou del matí, acompanyat per una nerviosa i espantada regidora del Govern. A l’entrada dos guàrdia civils ens aturen, ens pregunten qui som i a on anem. Ens identifiquem i només deixen entrar a la regidora del Govern, que, poc després, aniria a passar una nit a la presó.

Un any abans, la regidora per ERC, Montserrat Gasull, juntament amb el regidor del PSC, Enric Grangel, comencen, aquest darrer amb el recolzament del grup municipal, format per mi mateix i l’Olga González, i amb el vist i plau del partit, a indagar certes actuacions que tenien tot l’aspecte de no tenir gaires fonaments legals (guinguetes, lloguers de locals, certs contractes d’assessories…), a part de la trigança de més de tres mesos (fins i tot un any) a respondre els requeriments de l’oposició.

Després de diferents consultes a advocats, es van interposar denúncies per les guinguetes, els lloguers, la brossa i molts altres assumptes del dia a dia municipal. Gràcies a la incansable tossuderia de Montse Gasull, allò va destapar tot un circuit de possible finançament il·legal de Convergència (partit al que pertanyia l’alcalde Masagué), conegut popularment com el “Cas del 3%”.

Per ser just cal dir que també dins del partit de Convergència, a nivell local, hi van haver moviments  per denunciar i fer d’oposició a les actuacions de l’Alcalde i els seus principals col·laboradors, que, segons aquests militants, no s’ajustaven a la política que el partit s’havia compromès a portar a terme en benefici del municipi. Les baralles i la confrontació entre membres del partit eren de sobres conegudes. Naturalment aquests militants ho van pagar car, políticament parlant (judici “sumaríssim” a la central del partit, abandó o relegats a la indiferència, com va ser el cas d’una regidora que, malgrat mantenir-se en el grup municipal, es va veure apartada de les decisions municipals i menyspreada en la seva gestió per la resta).

El Govern d’en Masagué estava format per Convergència i Unió – sis regidors-, el Partit Popular -dos Regidors- i un regidor del GIT. 

No era, com podeu imaginar, un Govern marcat per la seva ideologia. Més aviat tenia altres elements motivadors, com pot ser el poder pel poder i/o possiblement per l’enriquiment d’alguns dels seus membres, no de tots, que també hi havia de mot bona fe. 

Al meu humil parer, en Masagué no ha estat mai un home de profundes conviccions ideològiques, malgrat que, un cop destapat tot l’entramat i al ser detingut, va utilitzar la carta de l’independentisme, i avui encara ho fa, no per convenciment, sinó perquè senzillament li és útil i busca l’empatia de certs sectors de la població. Ell era, senzillament, un home de dretes, amb el seu negoci i que va veure la possibilitat d’avançar socialment gràcies a la política. Cosa que potser mai se li havia ni passat pel cap.

Per la seva banda, el PP va ser capaç de permetre que Torredembarra formes part de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), segurament amb desgana i ensenyant les dents, o rebent alguna clatellada que altra, entre els seus simpatitzants i/o la direcció de Tarragona, però ho va consentir, naturalment,  sota el discurs de la “governabilitat” del municipi. I quin remei, va fer ulls clucs davant de les possibles prevaricacions que denunciàvem des de la oposició.

En quan al GIT, partit d’independents històric a Torredembarra i el seu regidor, el recordat i dissortadament desaparegut Ignasi Duran, va actuar de forma sincera i dubto molt que treballés sense altra intenció que no fos el bé de la ciutadania.

Com veieu, era un Govern que s’aguantava, majoritàriament, i sense intenció de ferir sensibilitats,  per interessos que jo m’aventuro de qualificar de personals i econòmics, no pas per vocació de servei, al menys en les seves més altes instàncies i al capdavant del mateix.

Per la seva banda, l’oposició estava formada per tres Regidors del PSC, dos  d’ERC, altres dos de l’ABG i un de l’Agrupació. Va fer diferents accions per denunciar l’estat de les coses, sobretot per part del PSC i ERC.

Accions com, per exemple, fer entrega de cartes denunciant les accions probablement delictives del Govern municipal a totes les autoritats que ens visitaven, sempre sota la mirada de l’Alcalde que de vegades feia mil i una peripècies per tal d’impedir que arribéssim ni tan sols a parlar amb els visitants. Altres accions va ser lluir, per part del grup municipal socialista, samarretes demanant la dimissió de l’Alcalde, o estar asseguts a les escales, a l’entrada de l’Ajuntament, amb pancartes. 

Sincerament, ens sentíem molt sols. Ningú ens feia cas. Només un petit grup proper a nosaltres (militants, simpatitzants i algunes persones vinculades als moviments socials) ens donava ànims per continuar. Donava la sensació com si tot estigués lligat, comprat, com si a la majoria de la gent ja li estava bé a Torredembarra mantenir aquella situació, que nosaltres consideràvem tan irregular. Fins i tot, algun mitjà de comunicació local feia costat al govern o millor dit a l’Alcalde i ens ignorava. 

Altres, com ara un blog d’un tal “fantasma”, ens atacava amb virulència, arribant a extrems insultants i moralment inacceptables. L’autor d’aquell infumable òrgan de propaganda i recolzament al govern municipal és el propietari d’un dels locals denunciats per irregularitats en el contracte. Res estrany.

A tot això, les denúncies seguien el seu camí i els rumors que havia de passar qualsevol cosa eren el pa de cada dia. Però res passava. Tot seguia igual o així ho semblava.

Però, tot va explotar de forma que ningú s’esperava.

La nit de Sant Joan, a la festa-sopar organitzada per l’AAVV de Baix a Mar, m’arriba amb molta força el rumor que la Guàrdia Civil vol actuar ja. Tot és qüestió d’hores.

Li pregunto a la regidora del PP, si en sap alguna cosa. Em diu que ella no, però que li preguntarà a l’Alcalde. Al cap de poca estona em ve a veure i em diu “Res, Jordi, tot són rumors mal intencionats, no hi ha res de res”.

Menys de 48 hores després, la vergonya de tot un poble explota en forma de registres a l’Ajuntament i un grapat de detencions de regidors del Govern de Torredembarra. Al capdavant l’Alcalde, que surt ja de nit de l’Ajuntament, escoltat per guàrdies civils de paisà, per dirigir-se cap a la presó. 

Comencen a sortir noms i possibles acusats, de dins i fora de l’Ajuntament i del municipi. Tot s’enreda. Cada cop surten més noms i més acusacions.

Molts casos oberts contra ell i altres regidors i personatges del seu cercle i de fora d’ell. 

Algun judici com el de les guinguetes ja han estat resolts per la justícia amb penes de presó. Altres encara estan pendents de judici, sis anys després.

No és l’hora, crec, per donar veu al culpable d’una situació que va perjudicar no tan sols a moltes persones innocents, sinó també a la institució democràtica, que li ha costat de refer-se i regenerar-se, mercès a polítics que posen per davant la voluntat de servei cap a la ciutadania i no pas els seus interessos personals. Només queda un regidor d’aquella època fosca (l’alcalde des del 2015, fins a l’actualitat). Però, per arribar aquí han calgut quatre anys de treball intens per recuperar la democràcia i el sentit comú, amb un govern marcadament d’esquerres format per ERC, PSC i ABG.

Crec que seria millor un reconeixement de la tasca portada per persones com la Montserrat Gasull i altres membres de l’oposició d’aquella època que van ser capaços de destapar i denunciar presumptes irregularitats que van fer que Torredembarra fos notícia desgraciada, aquell 26 de juny de 2014.

Jordi Solé

Exregidor de l’Ajuntament (2011/2019)