Home Política REGIDORS EN FRAU DE LLEI: Josep Ma. Guasch i Raül García no...

REGIDORS EN FRAU DE LLEI: Josep Ma. Guasch i Raül García no haurien de tenir una dedicació parcial del 95%

77
0

En l’edició 260 del Mònic, corresponent al mes de juny, va publicar-se un petit estudi, elaborat a partir dels acords presos en el ple del passat 9 de juliol de 2019, sobre el que cobraven els regidors de l’Ajuntament de Torredembarra i ho comparava al que percebien els edils d’altres poblacions similars a la nostra.

La conclusió va ser que l’Ajuntament de Torredembarra era un dels que tenia més dedicacions parcials (9) i que els edils torrencs eren dels més ben remunerats. També que les compensacions per assistir als plens eren les més altes, 3 vegades superiors a la mitjana, i que les comissions de la Junta de Govern es pagaven un 33% més cares.   

La repercussió en l’opinió pública no va ser menor, però no s’albirava cap il•legalitat.

Frau de llei

No obstant això, en els acords del plenari del 9 de juliol, que es coneix com de Constitució perquè és on queden establertes les directives polítiques que regiran durant el mandat, sí que contenen el que pot ser interpretat com un frau de llei.

S’entén com a frau de llei l’intent de conferir una aparença de legalitat a una actuació fraudulenta, que tendeix a esquivar o burlar el mandat del legislador. En aquest cas concret la prohibició de la llei és que un regidor en dedicació exclusiva no pot percebre cap altra retribució. El frau o la burla de llei està en simular una jornada parcial fixant-la en un percentatge tan proper al 100% que la jurisprudència ho considera –ho qualifica– com frau de llei.

I és que als regidors i tinents d’alcalde, Josep Maria Guasch i Raül García, se’ls hi va assignar una dedicació parcial del 95%. No són els únics, en el mateix cas es trobava l’alcalde, Eduard Rovira, però va deixar d’estar-hi quan va aconseguir un càrrec millor remunerat en la Diputació de Tarragona.

Amb aquestes dedicacions tan altes l’únic que es va buscar va ser beneficiar als edils i permetre-los-hi percebre una assignació d’una dedicació comparable al 100% amb d’altres provinents d’activitats professionals lucratives, tan públiques com privades. Un fet que traeix l’esperit de la funció pública i de la legislació. Per la seva població, Torredembarra podria tenir fins a 7 regidors amb dedicació completa.

Cal dir que els sous assignats en aquell moment guarden una concordança amb l’esmentat percentatge segons el qual l’alcalde havia de percebre 44.000€ i els regidors, 28.500€ cadascú.    

El fet de posar-se dedicacions parcials molt altes no és exclusiu del nostre poble, però no s’havia donat fins el present mandat, quan la majoria absoluta és d’ERC.

La controvèrsia s’ha produït en moltes sessions plenàries de tot l’Estat, però els casos que han transcendit a la via judicial són pocs. Entre altres coses perquè s’ha d’interposar un contenciós-administratiu, un procediment costós en temps i diners.

Les sentències que fins ara han abordat aquest assumpte no deixen espai al dubte i s’han anul•lat els acords que concedien dedicacions parcials superiors al 75%. Els tribunals consideren que ha d’existir alguna diferència entre la dedicació exclusiva i la parcial, sense que la diferència entre l’exclusiva (100%) i la parcial sigui tan insignificant que permeti al•ludir les restriccions legals.

Sentència 200/2018

Per exemple, la sentència 200/2018 de la secció tercera de la sala del contenciós-administratiu del TSJ d’Andalusia anul•la l’acord pel qual el tercer tinent d’alcalde de Valenciana de la Concepción gaudia d’una dedicació parcial del 90%.

La Sala no s’esforça amb grandiloqüents raonaments i arguments jurídics per declarar l’anul•lació de la dedicació, potser pel convenciment que la lògica i el sentit comú han de prevaler sempre.

No és l’única sentència en aquest sentit del TSJ andalús, més recentment també ha anul•lat la dedicació parcial i les retribucions del 80% que s’havia atorgat al president de la Mancomunitat del Guadalquivir.

Els arguments del TSJ són tan aclaparadors que cap dels casos ha estat elevat a Tribunal Suprem, mitjançant un recurs de cassació, i juristes de tot l’Estat li confereixen un innegable valor interpretatiu.

I és que d’idèntica manera s’han posicionat el Consell Jurídic Consultiu de València, la Direcció de relacions amb les Administracions Locals i Registres Administratius del Govern Basc o el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

A Catalunya, si bé els processos judicials no estan tant avançats, un cas paradigmàtic pot ser el de l’Ajuntament de Deltebre on els regidors d’ERC van interposar un recurs de reposició contra l’acord de dotar a diferents regidors de l’equip de govern (Enlairem Deltebre) amb una dedicació parcial del 95%.

Oficina antifrau

Per la seva banda, l’Oficina Antifrau en una consulta no vinculant afirmava que “si s’adopta una perspectiva basada exclusivament en criteris d’integritat publica no semblaria convenient que s’aprovessin dedicacions parcials superiors al 75%”.  L’Oficina, però, no va més enllà perquè considera que donar una interpretació jurídica a la normativa local no forma part de les seves competències.

A Torredembarra

El cas de Torredembarra és tan sagnant (95%) que l’alcalde o el secretari municipal haurien d’iniciar d’ofici els tràmits per anul•lar l’acord pres en el plenari del 9 de juliol de 2019 i establir la dedicació de Josep Ma. Guasch i Raül García dins dels paràmetres admesos per la legislació. O bé dedicació exclusiva a l’Ajuntament o bé una dedicació del 75%.

La primera opció, per exemple, impediria a Josep Ma. Guasch continuar amb les seves activitats vinculades amb la promoció immobiliària; en la segona s’hauria de rescabalar els diners cobrats de més: uns 18.000€.

De no fer-ho, el lògic seria que els partits de l’oposició (PSC, Cs o JxCat) prenguessin cartes en l’assumpte.