Home Opinió POBRESA per Jordi Solé

POBRESA per Jordi Solé

507
0

Un dia de setembre. Cap a les 19:30 h, una dona arriba a un pàrquing situat en una de les avingudes més transitades de Kíev, al costat d’un supermercat, d’aquests tan moderns amb aparatoses llums i productes cars. També a prop d’un restaurant xinès, que llueix amb tot l’esplendor que li és possible per no passar desapercebut.

La dona, d’uns setanta o setanta-cinc anys, porta una bossa de gran comerç, un centre comercial qualsevol. S’acosta a unes pedres que tenen forma de dau, fetes de formigó i que serveixen com aturador de vehicles. Ella de les pedres en fa una paradeta.

De la bossa hi treu un pocs tomàquets, dos o tres pebrots verds i un remet de julivert que li han regalat del que ha sobrat a qualsevol botiga de comerç, d’aquell que aquí en diem de proximitat. Treu, dèiem, els productes que col·loca tendrament, a poc a poc, amb subtilesa, al damunt d’aquelles pedres de forma de dau.

Quan ja ho té tot a lloc, obre de nou la bossa de gran comerç, i treu un gerro de color blanc, talment sembla un gerro grec, i seguidament pareix un ram de roses blanques, i amb tota la tendresa que és possible tenir, arregla el ram i el col·loca a l’interior del gerro blanc. Ja té l’aparador muntat. Ja té la seva paradeta muntada.

Ella, la dona d’uns setanta o setanta-cinc anys, amb un mocador blanc al cap, jec negre i pantalons, seu al costat de la “seva” botiga, en una de les pedres en forma de dau. I, aleshores, espera pacientment, que algú li compri un o dos tomàquets, potser els pebrots o, ves a saber, potser el julivert. I si té sort i li compren tot?

És la pobresa.

Ucraïna, segons el Fons Monetari Internacional, és el país més pobre de tot Europa, amb un PIB per càpita de 3610 Dollars, el que vol dir que el sou, per any és d’uns 2.973 €. Per tenir una referència dir que a Espanya, el PIB, l’any 2020, va ser de 23.690 €.

La pobresa avança per tot Europa com un fantasma. Les comparacions de nivells de vida entre països es basa, principalment, en el PIB per captà, és a dir representa, en termes monetaris la riquesa d’un país en comparació als altres. Però és evident que diu poc sobre la realitat de la distribució de la riquesa dins d’un mateix país, i per tant, poc o res se’ns diu de la qualitat de vida que gaudeix la població.

El foment de la pobresa, es basa principalment en les desigualtats socials que patim, i sovint la pobresa està relacionada amb la delinqüència i l’exclusió social.

A Espanya, l’any 2020, patia una tassa de risc de pobresa al voltant del 21% de la població, incrementant-se respecte al 2019 en un 0,3%. Si agafem la fredor dels números: al voltant de nou milions de persones pateixen risc de pobresa a Espanya en el darrer any. Actualment som el cinquè país de la CE amb més pobresa, un rànquing encapçalat per Romania, seguida de Letònia, Bulgària i Estònia.

Catalunya no es queda pas al darrere, L’Institut d’Estadística dona uns indicadors prou preocupants, ja que la pobresa puja als seus màxims històrics i fluctuen entre el 21,7% i el 26,3%, és a dir tenim quasi un vint-i-dos per cent de la població en situació de pobresa, essent els més castigats els nens, els avis i els migrants. També puja la pobresa severa i supera el sis per cent (6%).

Actualment a Catalunya, no existeix cap pla de xoc social, tal com denuncien des de la Taula d’Entitats Socials del Tercer Sector.

No tenim doncs, dades per l’esperança. La pobresa serà la runa d’Europa, i l’esclat social pot rebentar en qualsevol moment. Els governs s’han de posar a treballar i cal fer-ho en l’àmbit europeu, no valen mesures concretes a països concrets, el problema és global i necessita solucions globals que aparquin la precarietat i l’exclusió social. Una Europa que reforci les polítiques socials, que afronti amb fortalesa i vitalitat l’atur i la desigualtat, que fomenti la integració i possibiliti polítiques per salvaguardar a la infància i a la gent gran, les dones i els migrants, com a col·lectius més afectats.

Que mai més dones amb mocadors blancs, entre setanta i setanta-cinc anys, mal visquin amb quatre tomàquets, pebrots i julivert.