Home Opinió OPINIÓ: Sobre la Llei de Memòria Democràtica, de Jordi Solé

OPINIÓ: Sobre la Llei de Memòria Democràtica, de Jordi Solé

230
0

Fa unes setmanes, vaig assistir a l’Homenatge en Record de les Víctimes del Nazisme, a la població de Vallbona d’Anoia. En el transcurs del mateix, l’historiador Antoni Dalmau (ex-President de la Diputació de Barcelona), va explicar la història d’una dona que tenia dos fills. Per circumstàncies, no molt estesa però no única en aquells dies, cadascun dels seus fills va anar a lluitar a la Guerra Civil en bàndols diferents. Tots dos van morir al front. Un cop acabada la guerra, el Règim franquista, va començar un seguit d’homenatges a aquells que anomenaven “Caidos por la Patria”.

Aquella dona, va assistir als actes públics en homenatge al seu fill mort  a les files franquistes. Mentre que, pel seu altre fill, mort a les files Republicanes, les llàgrimes i el dolor, tenien que ser silencioses, amagades. No en podia parlar. 

El règim va homenatjar als seus caiguts durant quaranta anys. Monuments, actes honorífics, pel•lícules. Als del bàndol republicà, la negació de la seva existència. Mutis. 

Ara el govern d’en Pedro Sánchez, vol tirar endavant l’anomenada Llei de Memòria Democràtica, que ve a substituir la que a l’any 2007 va aprovar el Govern d’en Zapatero. Un Avantprojecte de llei que eixampla la que en el seu moment va ser un petit avanç en la recuperació de la memòria, però a totes llums insuficient en una democràcia avançada.

La nova Llei, pretén, entre altres, il•legalitzar tots els actes considerats com exaltació al franquisme, així com a les entitats que facin apologia del mateix (com ara la Fundació Francisco Franco), tanmateix, donarà un impuls a recuperar els cossos dels desapareguts i que en una quantitat de més de cent mil estan enterrats a les voreres de les carreteres i a les fosses comunes dels cementiris. 

Sigui, encara que amb molt, massa retard, benvinguda.

Tot i ser un avanç important, aquest Avantprojecte, té mancances que ja han estat assenyalades per part d’entitats memorialistes, i també des d’alguns partits. Crítiques no mancades de raó, ja que es segueix sense encarar des de l’administració pública la localització i la judicialització de les fosses comunes, sense el reconeixement de les persones assassinades i torturades en la Transició ni el de les responsabilitats pels nadons robats, o sense la reparació econòmica dels béns espoliats , entre altres.

El camí serà llarg. I malgrat, que s’han posat medis i que l’Avantprojecte, un cop aprovat, serà un element important per aplanar el camí, no podem oblidar que el treball de les institucions democràtiques, han de seguir tenint un paper destacat. Cal implicar a entitats locals i, per damunt de tot el món de la docència (escoles, instituts, universitats), element clau per la conscienciació de les noves generacions. Implicar-se en la recuperació de la memòria, és comprometre’s en la lluita contra el feixisme, però també en la construcció d’una Europa com a garant de l’acompliment dels drets humans. 

Jordi Solé F.

Vocal d’Amical de Mauthausen