El Monic

1.705 persones han votat a favor del projecte del govern i el seu alcalde. 10.434 torrencs i torrenques no ho han fet.

Deixeu-me fer una prèvia. Tenim un sistema electoral imperfecte, heretat de les nostres misèries històriques. Aquests dies s’ha pogut veure des de Melilla a la península. Ara bé, és l’eina que tenim i si els nostres representants no es posen d’acord per esmolar-la, s’ha d’acceptar. Això no obstant, si els partits polítics no ho regeneren, la desafecció serà cada cop més gran i el sistema degenera. L’última gran pensada pel desànim és fer-nos votar per vacances, amb xancletes, calça curta i a 35/40 graus!
No sé si s’ha d’implementar una segona volta o buscar un sistema de qui guanya per un vot té la majoria –com quan la República– o anar a les llistes obertes que és el sistema en què crec que la majoria ens sentiríem més còmodes perquè, sobretot en les municipals, podríem escollir aquelles persones que considerem que ens representen millor o ens generen més confiança, sense mirar el paraigua sota el que concorreguessin a les eleccions. Això sí, alguna cosa s’ha de fer…
Dit això, després de la ressaca electoral, molts veïns em pregunten incrèduls com pot ser que amb els carrers bruts i deixats com estan i la gestió tan mediocre que s’ha fet, Eduard Rovira i ERC hagi tornat a guanyar.
–Déu ser que la gent està contenta– he contestat en més d’una ocasió.
–Però, si tothom es queixa!
És cert, el nivell de queixa és molt gran i, no obstant, o la gent és molt hipòcrita o té alguna mena de síndrome. Puc entendre els habitants de Baix a Mar, però, haver de baixar al vial, perquè a la vorera del carrer de la teva urbanització hi ha un matoll de més d’un metre d’alt, per anar a votar a qui ho permet és com a mínim estrany.
Però mirant els resultats electorals, és clar que no és així, que la majoria de gent de Torredembarra no se sent identificada amb aquest govern i el seu alcalde.
ERC ha perdut la majoria que tenia i gairebé 800 vots. Aquesta és la primera mostra del rebuig ciutadà. No parlem d’un projecte nou, no es tracta d’algú que irromp, estem parlant d’algú que ha governat durant 8 anys i que ara els votants li han retirat bona part del suport. Estan cansats. Està clar que el toc d’atenció és important i, si vol governar, Rovira té la responsabilitat d’actuar segons la consigna que li han donat els ciutadans.
A més, a diferència de l’altra vegada, al davant té unes formacions que majoritàriament s’han mostrat contràries.
La principal, el PSC que a pesar del seu discurs sempre moderat, portava com a lema de campanya “el canvi”. És la màxima de la confrontació i el rebuig: Canvi a què? A Rovira i el seu govern. 1.590 votants s’han sumat a aquest canvi, la xifra d’adhesions més gran que ha aconseguit aquest partit en unes municipals a Torredembarra en tota la democràcia.
Junts, potser és el partit que menys bel·ligerant s’ha mostrat en campanya. 589 vots ambivalents, encara que estem segurs que la majoria dels quals rebutgen les formes i el projecte de Rovira. Ara bé, se’ns fa difícil de pensar que els 546 vots de PP, els 524 vots de VOX i els 251 vots de Valents no se sumin a aquest canvi/rebuig al govern.
Com els 375 vots d’Alternativa Torredembarra que s’ha mostrat molt crítica o els 361 vots de la CUP o, en grau més baix, els 158 vots d’En Comú Podem, unes formacions que per definició no poden estar d’acord amb les polítiques que ha portat a terme Rovira i el seu govern.
Per no parlar del 48% de les persones que no ha anat a votar. Seguint aquest patró, la majoria de les 5.823 persones també estan en contra de com s’ha portat aquest mandat en una part proporcional o, fins i tot, més; perquè el qui governa sempre té més responsabilitat en la desafecció.
Resumint: 1.705 persones han votat a favor del projecte del govern i el seu alcalde. 10.434 torrencs i torrenques no ho han fet i, per tant, amb diferents graus, hi ha una gran majoria que no està d’acord i aquest sentiment de rebuig que es percep pel carrer no és fictici, sinó ben real, palpable i quantificable.
Ara, s’han de posar d’acord en com es confecciona el nou govern. Pot estar liderat per ERC, és l’opció més natural; no obstant, si el PSC i Valeriano Pino decidissin bastir una majoria alternativa ho podrien fer.

A Rovira, la majoria no el vol, a pesar de ser la força amb més suports.