Home Opinió OPINIÓ: La infàmia de la Guadalupe, per Jordi Guasch

OPINIÓ: La infàmia de la Guadalupe, per Jordi Guasch

303
0

Ahir es va fer públic que la barca Guadalupe no tornarà a l’emplaçament on ha estat durant les darreres dècades: un pedestal fet ex professo en la rotonda que dóna accés a les instal·lacions del port esportiu.

Resulta que l’Ajuntament ha constatat que és insalvable. Qui ho ha certificat no ha estat un pèrit en patrimoni, però, està clar que l’Ajuntament donava per perduda a l’embarcació pràcticament des del mateix moment en què uns brètols la van malmetre i no va actuar d’urgència. Va deixar que es continués podrint a la intempèrie durant gairebé 10 mesos fins que a començaments de novembre la va retirar per avaluar-ne l’estat i les possibilitats de recuperar-la.

En el darrer segle, la humanitat ha aconseguit fites impensables tan científiques com tècniques, però, hem d’empassar-nos que no es podia fer res per la Guadalupe, com ens vam empassar que no es podia fer res per salvar l’“Alfa i Omega”. Tot fa pensar que la realitat és que l’Ajuntament ha decidit no invertir-hi els diners –que segur que deuen ser molts– per restaurar-la. Segurament, comprar-ne una altra és més barat i deixar el pedestal buit, encara més.

En lloc d’això, ens ha ofert una història de redempció, que han preparat. Ideal per aquests ensucrats dies de Nadal…

Un últim i lloable servei de la Guadalupe: algunes de les seves peces seran aprofitades pels estudiants del Programa de formació i inserció d’auxiliar de manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo de l’Institut Ramon de la Torre. És com qui dóna els seus òrgans a la ciència!

No contents amb això, han entregat –o entregaran–  a la família Fortuny la part on es troba escrit el nom de Guadalupe. Ho fan perquè tinguin un record… un record de la infàmia?

Pensem-ho una mica. En el seu moment, la família Fortuny de manera generosa va donar una embarcació de la seva propietat al poble de Torredembarra amb l’objectiu de deixar constància del patrimoni mariner i pescador del municipi, que tan important va ser a partir del segle XVIII. També era part de la seva història familiar i del seu patrimoni personal. Podien haver-la venut, enfonsat o cremar-la, però van decidir donar-la a tots els seus conciutadans.

Construïda a inici de la dècada dels 80 pel calafat de l’Ametlla de Mar, Francesc Gaseni, més que en un valor econòmic, la vàlua de l’embarcació requeia en què va ser una de les darreres que van feinejar en la platja de Torredembarra.

Hem de suposar que l’embarcació de pesca estava en “perfecte estat” després d’anys de sortir a feinejar a la mar. L’Ajuntament al rebre-la es feia responsable que aquest llegat es perpetués i, per tant, de fer el que fos necessari per conservar-la en el mateix estat en què va ser donada. N’era l’única contrapartida. Un compromís no només amb els donants, sinó amb tots els veïns i veïnes de la població que veien com l’embarcació s’integrava al seu patrimoni. La Guadalupe va passar a ser de tots!

L’Ajuntament no ha complert amb la seva part i al cap dels anys, el que ha retornat –fruit de la seva inoperància– ha estat un tros de fusta amb unes lletres escrites. Tot un detall!

Estaria bé que la família iniciés accions legals contra l’Ajuntament per incompliment de conveni –està clar que no van donar la barca perquè l’Ajuntament la cremés ni destruís ni la deixés perdre– i que l’ens es veiés obligat a restituir i reparar la seva falta. No seria una acció egoista amb afany econòmic, sinó en pro de tot el patrimoni de la nostra vila: la Guadalupe només és –ha estat– la baula més feble de la cadena que forma el nostre patrimoni i que està en perill.

Si no s’actua d’una manera contundent hi haurà més Guadalupes o Alfa i Omegas. Al nostre Ajuntament, com en tants altres, la deixadesa en matèria de patrimoni és absoluta. Malauradament, hi ha d’haver una sotregada perquè s’ho prenguin seriosament.