Opinió: L’ “i tu més” de Rovira i la “qüestió estranya”: quan l’alcalde cobrava per plens que no es feien, per Jordi Guasch.

Eduard Rovira va voler passar a l’atac, pensant-se que podria silenciar el malestar ciutadà per la pujada d’impostos. Acostumat com està de ser ell qui té l’última paraula dels debats al plenari municipal i contestar el que li sembla. El que no s’esperava va ser el motí del públic que va obligar-lo a iniciar un debat en el qual es van veure forçats a donar explicacions els diferents partits polítics municipals. Un fet que va coure, sobretot, als portaveus del PSC i Junts que fins ara fan el paper de convidats de pedra, però que cada cop s’estan enfangant més i més en el seu suport incondicional a les mesures imposades per ERC i la seva política dels darrers quatre anys.

Rovira va pensar que fent un “i tu més” en tindria prou per acabar amb el tràmit de contestar els veïns i continuar fent la seva. Es va equivocar, com s’està equivocant en tot. Ha aconseguit portar la política municipal a uns nivells que feia molt de temps que no es veien o no s’havien vist mai.

El fet de limitar l’aforament de la sala de plens, contractar seguretat privada per controlar l’entrada i destinar en exclusiva una patrulla de la policia local, va ser un gest massa hiperbòlic per controlar a 30 jubilats i jubilades. Ratlla el ridícul i denota la por que els nostres polítics tenen a la ciutadania. La mala consciència per una gestió deslleial és evident.

Per això, va voler justificar l’injustificable en un exercici d’hemeroteca que lluny d’avalar la seva proposta va sonar a justificació “chusquera”. No va dir res que els veïns i veïnes no sabessin –i han patit en carn pròpia– i va manipular les dades al que li va semblar que li anava millor.

Va venir a explicar que en èpoques passades els impostos es van pujar més. De fet, ho va centrar en l’IBI. Això, els ciutadans de Torredembarra ja ho sabem.

Entre els anys 2001 i 2002, anys d’una gran bonança econòmica, un pacte amb els mateixos partits que l’actualitat –ERC, PSC i CIU (ara Junts)– van fer una revisió cadastral. No es va tocar el tipus impositiu sinó que els valors cadastrals (el valor del sòl i de la construcció) estaven molt per sota del seu valor real perquè no s’havien revisat mai, mentre que el valor de mercat augmentava exponencialment. Es va considerar que per equiparar-nos a les valoracions d’altres municipis s’havien de doblar.

La pujada, a més, no es va fer de cop, sinó que es va prorratejar en 10 anys. Cada any pujava un 10%. L’ajuntament recaptava més, però, en contrapartida els propietaris veien com les seves propietats augmentaven de valor. Una propietat que cadastralment valia 10.000 €, a l’any següent en valia 11.000 € i així successivament.

Una de les trampes que ens van fer els nostres polítics, que tenen la mà trencada en entabanar-nos, és que les successives pujades no tenien com a referència l’import inicial, sinó el modificat. Per la qual cosa al cap dels 10 anys la propietat no valia  cadastralment 20.000 €, sinó 25.937,42 €.

A més, a meitat del procés, el 2007 va explotar el miratge econòmic (bombolla immobiliària) i va iniciar-se una recessió com no s’havia vist mai. Els torrencs ens vam trobar pagant un dels IBI’s més alts, fins al punt que es paga més a Torredembarra que en ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona (Sabadell, Mataró…) i la mateixa capital, amb molts més serveis i molt millors.

La gent recordarà que la baixada de l’IBI va ser una reclamació ciutadana en què es van recollir moltes signatures.

Una altra diferència amb el 2002 és que, en aquest moment, el que pugen és el tipus impositiu.

Al ple, Rovira no va parlar de la pujada del preu de la taxa de la brossa perquè en l’hemeroteca no va trobar cap cas que el beneficiés, atès que la pujada més significativa es va fer durant el seu govern.

Tampoc va trobar un exercici fiscal on s’apugés tan salvatgement l’IBI i la taxa de la brossa alhora.

Dit això, l'”i tu més” va continuar quan per enèsima vegada l’alcalde es va negar que els regidors facin un gest econòmic i va atacar a Juan Pérez, un dels portaveus d’aquest moviment ciutadà, assegurant que abans, en l’època en què Juan Pérez era regidor, es cobrava molt més que ara. Una altra falsedat o mitja veritat.

Mai a la història de Torredembarra, hi havia hagut tants regidors amb dedicació exclusiva  i parcial com en l’actual govern, ni un govern format per tantes persones.

Per això, els regidors i les regidories tenien moltes més competències que els actuals. Desconec què cobrava Juan Pérez quan era responsable de la regidoria de Serveis; però, en l’actualitat, els regidors que porten les competències que ell portava cobren 27.000 € anuals l’un i 24.000 € l’altre. Això és 51.000 €.

Per posar un altre exemple, un fet similar passa amb les competències de Cultura, Biblioteca, Festes, Patrimoni i Joventut en què en l’actual govern té desdoblades i perceben 22.500 € i 21.000 €; això és 43.500 €.

Rovira es va referir a una “qüestió estranya” que es va donar amb les retribucions per assistències i que es va “corregir” el 2014.

La “qüestió estranya” és que l’alcalde Daniel Masagué va estar pagant als regidors que anaven per assistències, un d’ells era el mateix Rovira, per plens i reunions informatives que no es feien, perquè va passar els plens a celebrar-se d’un per mes a cada dos mesos. El que cobraven, només ho sabien els mateixos interessats i l’alcalde. No es va descobrir fins que Masagué, molt pressionat per la malaguanyada Montserrat Gasull (ERC), que va ser qui va denunciar el Cas Torredembarra, va voler castigar-la i va fer que la intervenció li reclamés els diners cobrats il·lícitament. Gasull en comptes d’arrugar-se va plantar cara –ja sabia que les seves denúncies tiraven endavant– i va retornar els diners, però, va exigir que altres regidors també els tornessin.

Rovira, i altres, van pactar amb Masagué –a l’esquena de la majoria i en el cas de Rovira de les de Montse Gasull– que, per no tornar els diners, els plens doblessin el valor (crec que es van posar a 1.600 €), es fessin més plens extraordinaris i amb aquests diners de més es pagués el deute que havien contret amb l’Ajuntament. Només una regidora del PSC i una del govern van solidaritzar-se amb Gasull i es van negar a signar l’acord amb Masagué. Estava per escrit.

El problema va venir quan el 26 de juny de 2014 la guàrdia civil va entrar a l’Ajuntament. La detenció de l’alcalde va significar que se celebressin un gran nombre de plens i un cop pagats els deutes, els qui cobraven per assistències van voler fer la pantomima que retronaven una part dels diners.

Es van aprofitar que era un moment de molta inestabilitat política i debilitat, per la qual cosa el fet va quedar silenciat, com un fet menor.

La resta de la història ja se sap, Eduard Rovira va foragitar a Montserrat Gasull d’ERC, qui va ser traïda per col·laboradors molt popers, i es va aprofitar de la feina d’ella per sortir elegit alcalde quan en lloc de combatre a Masagué, hi pactava.

Per anar acusant de cinisme els altres…