Home Opinió OPINIó: Futur Incert! de Toni Pinós

OPINIó: Futur Incert! de Toni Pinós

119
0

Des de 1983 que es crea la Comissió sobre Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides (CNUMAD), on s’inicia la cursa per intentar apaivagar els efectes produïts per un món industrialitzat que cada dia escampa residus a la natura, hi ha hagut fins a 16 cimeres internacionals, algunes d’elles amb fracassos espectaculars, on es veia la impossibilitat d’arribar a grans acords entre els països participants i moltes d’elles acabaven en compromisos de mínims després de moltes hores de discussions sense cap resultat positiu per part dels estats participants.

Van haver de passar més d’una dècada perquè arribessin els primers passos seriosos per adonar-nos que era imprescindible lluitar contra el canvi climàtic. El protocol de Kyoto que es va celebrar l’11 de desembre de 1997, és el primer intent seriós per intentar reduir els gasos d’efecte hivernacle, 84 països pactaren reduir en un 5,2% les emissions contaminants entre 2008 i 2012, La Unió Europea va signar l’Acord el 2002. Malauradament aviat es veurà que els estadistes més conservadors, són els que van posant bastons a les rodes com els EUA, que sota la presidència de George W Bush, el 2001 decideix no seguir el Protocol de Kyoto. Després de vint anys entre frustracions i petits èxits, el desembre de 2015, dins la Conferència de París, 194 països acordant limitar l’escalfament global dos graus centígrads, és l’anomenat Acord de París.

Fem un salt en el temps per acostar-nos a l’última cimera pel clima, celebrada a Madrid, l’any 2019, va constituir un nou fracàs, sense aconseguir els 200 estats que intervenen, un acord per regular el mercat d’emissió de carboni, es va endarrerir la cloenda més de 40 hores per signar un Acord de mínims, sota el nom Xile-Madrid Temps per a l’Acció, en el qual es fa una crida a augmentar l’ambició en la reducció d’emissions de cara a l’any vinent.

Enmig de tot aquest desgavell, apareix una petita esperança, una noia sueca de setze anys Greta Thunberg lidera una campanya que culminaran a les mobilitzacions celebrades els divendres: 15 de març, 24 de maig i 20 de setembre de 2019, tres grans convocatòries d’estudiantils arreu del món es van manifestar per demanar mesures reals contra el canvi climàtic. Thunberg que ha intervingut en molts actes internacionals i ha estat rebuda per molts estadistes. El 23 de setembre de 2019, Thunberg va oferir un discurs a la seu de Nacions Unides a Nova York, on havia estat convidada per participar en la Cimera sobre l’Acció Climàtica ONU de 2019, en el seu discurs, Thunberg va oferir xifres sobre els efectes de l’escalfament global i ha afegit comentaris com: «Aquestes dades són massa incòmodes i vostès no són prou madurs per dir-ho tal com és» i «Ens estan fallant, però els joves estan començant a entendre la seva traïció. Si trien fallar-, jo els dic: mai els perdonarem. El canvi ve els agradi o no».

L’abril de 2020 Thunberg va rebre el Human Act Award, els diners del premi, els va donar a UNICEF per lluitar contra la Còvid-19, al juliol va rebre el Gulbenkian Prize for Humanity, el milió d’euros del premi, el va donar a través de la seva fundació a projectes que combaten la crisi climàtica. Potser, gràcies a aquesta jove sueca, encara… podrem seguir escrivint pàgines de la història de la humanitat.