OPINIÓ: EL PEGAT DE LA T-214 per Jordi Guasch

Es pretén canviar la naturalesa d’una carretera d’accés al nostre poble i convertir-la en un tram urbà, on a més a més tingui molt de pes la part de vianants i per cicles, sense donar una alternativa als vehicles que la utilitzen per entrar a Torredembarra des de l’Autopista o la variant.

Encara que reconec que no disposo de tota la informació i que el projecte presentat té punts interessants, ara per ara, pel que m’he pogut documentar i he escoltat, la reurbanització d’un tram de la carretera T-214 per adequar-la com accés per al futur CAP, pot convertir-se en un tret al peu que generarà molts problemes en un futur.
A Torredembarra, des del 2015 s’ha posat de moda parlar de polítiques de pegats –parches, en castellà– i molt em temo que aquest n’és un que, per les seves dimensions, pot tenir repercussions molt més importants que asfaltar només un trosset del vial d’un carrer a Babilònia. Sigui dit de pas, un pragmatisme mal entès que no he compartit mai.
Ja fa molt de temps que Torredembarra no està pensada. Que la planificació que es va fer en el seu dia, i que per diversos motius només se n’ha realitzat una part, ha quedat obsoleta. I el dia a dia ha abocat a l’Ajuntament a pensar en petit, en l’immediat, i no en global, el més enllà.
Com ens passa molt sovint, l’error ens ve de la urgència i de la no planificació. És urgent urbanitzar aquest tram perquè necessitem un nou CAP amb urgència. Un equipament que no teníem previst –planificat– que anés allí, però després de buscar-li urgentment diferents ubicacions i ser fallides ¬–es podria escriure un article sencer sobre aquest tema–, hem decidit que va allí. Però la zona tampoc estava preparada per ubicar-hi un centre sanitari i des de la Generalitat se’ns exigeix que ho resolguem amb urgència i ara “solucionem” la patata calenta que ens urgeix –pegat– i deixem pel futur el fet de solucionar els problemes que se’n derivin, ja es farà quan es tornin en una cosa urgent… I urgència amunt, urgència avall, potser hem passat 10 anys (o més) marejant la perdiu del CAP.
Tal vegada l’atzar ens somriu i de problemes no se’n generen. És difícil.
Es pretén canviar la naturalesa d’una carretera d’accés al nostre poble i convertir-la en un tram urbà, on a més a més tingui molt de pes la part de vianants i per cicles, i per això se suprimeix un carrer secundari (que no s’ha acabat mai en tota la seva extensió i que en el projecte global planificat en el seu dia, i que ara es modifica només pensant en una part, tenia molt de sentit). De fet, no se suprimeix del tot, sinó que es converteix en un carril bici.
Al nostre poble, convertir una carretera en tram urbà s’ha fet i és possible de fer-ho. L’exemple –i és un molt mal exemple perquè a Torredembarra ho hem fet tard i malament– seria l’antiga carretera nacional 340. Podríem anar més enrere, quan es va treure la carretera nacional del centre del poble –quan passava pel carrer Pere Badia, Antoni Roig, Muralla, etc.–.
Ara bé, per fer-ho, en els dos casos, es va construir una variant per canalitzar el trànsit de vehicles. A ningú se li hauria ocorregut convertir la carretera en carrer sense aquest pas previ.
En cas de la T-214, aquesta variable l’Ajuntament no la contempla. Suposem que perquè, entre d’altres, fer-ho significa un esforç econòmic molt més gran que urbanitzar aquest “pegat” de 200 metres i implicaria que entressin en joc agents particulars que desenvolupessin el sector nord del polígon.
Però els cotxes que utilitzen T-214 per entrar i sortir del nostre poble no desapareixeran, perquè la naturalesa de la via, en el seu dia una petita carretera secundària que enllaçava Torredembarra amb la Riera, que ja va ser en part modificada per enllaçar l’entrada/sortida de l’autopista, primer, i la variant després, fet que és el que ha provocat que en l’actualitat hi hagi embussos i trànsit intens en segons quins moments, seguiran i s’agreujaran amb la construcció d’una nova rotonda i la implantació de semàfors, que en realitat ja hi són, però que tindran molt més impacte en la conducció de vehicles, perquè tindran un ús major que els actuals en la mesura que creixerà el flux de persones que els utilitzaran, a l’haver-hi el nou CAP i el projecte contempla potenciar l’ús de vianants i cicles.
Un CAP que, a més a més, inevitablement farà que creixi el trànsit de vehicles en aquesta zona relativament allunyada pel poble, més encara quan es pretén que s’hi atenguin més especialitats mèdiques i que doni servei, no només a Torredembarra, sinó als pobles de la rodalia.
Un altre element nou que hi apareixerà i perjudicarà el trànsit serà el transport públic regular.
La disjuntiva que ens presenta l’Ajuntament és clara: si volem un CAP millor en aquest mandat, s’ha de fer d’aquesta forma; i no crec que ningú estigui en disposició de menysprear-lo. Ara bé, no és el mateix haver de fer cua per anar a la teva segona residència o iniciar el retorn cap a casa –paciència–, que haver-ho de fer quan vas al metge per alguna urgència. Com es garantirà un accés fluid al centre mèdic? Quin nou pegat ens proposaran?
És hora de planificar la Torredembarra del futur.

Ho sento, però algú ho havia de dir.