Home Opinió Monteixo… punt i seguit (I).

Monteixo… punt i seguit (I).

472
0

Hi ha una voluntat de deixar el cas Monteixo en res. En minimitzar-ho, en dir que només són 7 m2 d’espai públic. Però Monteixo és més que tot això, no només perquè crea un precedent al que es podrà acollir qualsevol que vulgui fer-se una sortida per una zona verda, sinó perquè és la síntesis d’una manera de fer que ha imperat a Torredembarra des de fa molts anys. Una manera de fer que està sobretot personificada en la figura dels seus alcaldes.

Per l’esquerra local, Eduard Rovira és presentat com el renovador de la política torrenca, però, no ho és. Tot al contrari, malauradament, és el perpetuador d’una manera de fer. En el darrer ple es va veure clarament en el moment en què va voler deixar palès que havia votat el punt sobre Monteixo pels seus testicles (“didímos”, que diria el Losantos). Podria haver-ho justificat de moltes maneres, però, per fer-ho va necessitar exercir la violència que li permet el càrrec.

No obstant, com Masagué abans, Rovira es presenta davant l’opinió pública com la víctima expiatòria d’un entorn hostil. Res més lluny. S’ha de recordar que està en política voluntàriament, cobrant més de 3000 € mensuals.

Amb aquesta és la tercera votació/acció que l’alcalde s’afavoreix directament a ell o al seu entorn familiar. Com a mínim perquè, encara que Rovira se sent observat, hi ha hagut molt poc interès en seguir exhaustivament la seva obra de govern, se l’ha deixat fer perquè se l’ha considerat el paradigma d’home honrat, en contraposició a l’alcalde convergent. Un fet que ha canviat des de Monteixo, atès que ha demostrat que Rovira no actua tant desinteressadament com se’l pressuposava.

Monteixo no va d’un decret signat per error (o no), sinó de com l’administració fa de més i de menys segons qui sigui el peticionari.

Tothom que hagi entrat en contacte amb l’Ajuntament de Torredembarra sap que en la majoria dels casos és iniciar un combat de boxa del que molt poques vegades se’n pot sortir victoriós.

Però sempre hi ha a qui li posen una catifa vermella. És el cas de Monteixo. La pregunta és: Perquè? La resposta no és senzilla.

L’alcalde ja ha reconegut que hi tenia interessos. L’hi ha costat molt, però, davant l’evidència, s’ha vist obligat a fer-ho. Pot ser una resposta que expliqui perquè un funcionari –o tota una administració– actuí d’una determinada forma que contradiu l’ordenament jurídic, el Pla General.

Però, hi ha molts interessos ocults que van més enllà de Monteixo. Interessos d’indole empresarial, polítics, familiars i personals. Però per damunt de tot, diuen que “diner atreu diner” i el diner atreu al poder, atès que sempre li interessa estar bé amb qui mana. La pregunta és li haguessin cedit a un altre sense recursos –a vostè o a mi, per exemple– l’espai verd municipal?

A Torredembarra qui més representa el diner són els promotors immobiliaris. És un peix que es mossega la cua, una relació simbiòtica, on l’únic que hi perd són els vilatans i vilatanes que veuen un altre cop menystinguts els seus drets col·lectius. Ho hem vist per exemple a Muntanyans o a la platja del Canyadell.

Un exemple del que dèiem, el PP s’alia amb el govern en aquest assumpte. Ho fa per convenciment?, ¿o per defensar els interessos d’un dels seus membres, atès que el principal responsable del cas Monteixo ha format part de les llistes electorals de l’esmentat partit, en el passat?