Home Cultura LOCALITZEN UN DOCUMENT INÈDIT DEL SEGLE XI SOBRE TORREDEMBARRA

LOCALITZEN UN DOCUMENT INÈDIT DEL SEGLE XI SOBRE TORREDEMBARRA

570
0
Jordi Guasch estudia documents del segle XI sobre Torredembarra

Fins ara només es coneixia un altre document, la carta de població del quadra de Clarà de l’any 1057.
No fa massa dies es va presentar el llibre “Quan la Torre fou dita d’en Barres. Conquesta i feudalització del Baix Gaià, segles XI i XIII” de l’historiador medievalista Ramon Serra. Un treball que va guanyar la XI Beca de Recerca Històrica Manuel Crehuet i que ha aportat una nova visió sobre com es va consolidar Torredembarra i el seu entorn durant l’època feudal.

L’exhaustiva investigació de Serra ha donat a conèixer documentació, que fins ara restava inèdita i que prové de l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. En concret del Fons de l’Arxiu de la Família Desvalls.

Els actuals Marquesos d’Alfarràs van heretar bona part de la documentació de la nissaga Icard, que foren senyors de la vila del Baix Gaià des de finals del segle XIV. Les cases nobiliàries consideraven la documentació que justificava la seva condició com una part valuosa del seu patrimoni.

Va ser la publicació d’aquest treball el que va emprendre a l’historiador local Jordi Guasch a acarar les transcripcions que apareixen en el llibre amb els originals conservats a l’ANC. En l’actualitat, no és massa complicat perquè els pergamins estan digitalitzats i penjats a internet, un fet que facilita molt la tasca dels qui es dediquen a investigar la història.

D’aquí ha sorgit la troballa excepcional: un pergamí de l’any 1073, del qual fins ara ningú tenia constància.

I és que d’ençà que, a finals del segle XIX, Emili Morera va publicar la notícia de la donació de la carta de poblament de la quadra de Clarà, l’any 1057, no s’havia localitzat cap altre document del segle XI relatiu a la colonització de Torredembarra.

Des d’aquesta data fins a l’any 1206, quan el senyor del lloc, Ramon de Tamarit, va manar la fortificació del nucli de Torredembarra i es va separar del lloc de Clarà, hi ha un llarg silenci documental trencat per escasses notícies, la majoria indirectes.

torredembarra al segle XI

Origen medieval

Malgrat de l’existència de jaciments més antics, hom dóna per fet que l’origen de les diverses localitats de la contrada és medieval.

En el cas de Torredembarra està en l’atorgament de la carta de poblament de la quadra de Clarà per part del comte Ramon Berenguer I –El Vell–, i la seva esposa Almodís, a Guitard, Olomar, Bonafilla i Ermengol, el 19 de març de l’any 1057. La ciutat de Tarragona encara estava sota la influència de l’al-Àndalus.

Aquesta quadra, districte en què es dividien els castrum –castells i els territoris que en depenien–, estava integrada dins del castell de Tamarit i pertanyia al comtat de Barcelona. Els donataris tenien l’obligació de fer conrear la terra, construir-hi una torre de pedra i calç, una fortalesa i residir-hi a canvi de diversos privilegis, com cobrar el delme als pagesos. La quadra la rebien de part del comte col·lectivament; una meitat en feu i l’altra en alou.

Els primers pobladors

Res se sabia de quin havia estat l’esdevenir d’aquells primers pobladors del lloc, encara que es creia que l’empresa havia sigut exitosa. Ara, gràcies al document localitzat per Guasch, se sap que el 28 de novembre de l’any 1073 encara hi residien amb les seves famílies i que efectivament hi van edificar el castell de Clarà.

Aquell dia, es va signar un conveni entre Bonfill Guitard i Giscafré per feixar i dividir el terme entre els diferents propietaris del lloc de tal manera que en endavant no fos necessari fer-ho més. En comú quedaven les vies i senders, el puig on estava construït el castell, les mujades del territori, amb les bèsties i el reg, prats, estanys, pesca, el delme i la sal.

No obstant això, el document està sent estudiat pels historiadors Antoni Virgili i Ramon Serra que seran els qui el transcriuran, traduiran del llatí, interpretaran i contextualitzaran. Els resultats del seu treball es publicarà en uns mesos al recull de treballs del Centre d’Estudis Sinibald de Mas.