Home Política L’ALCALDE CEDEIX PART D’UNA ZONA VERDA A UNS APARTAMENTS, ON LA SEVA...

L’ALCALDE CEDEIX PART D’UNA ZONA VERDA A UNS APARTAMENTS, ON LA SEVA FAMÍLIA TÉ INTERESSOS, PER FER UNA SORTIDA A LA PLATJA

4687
1

La propietat  llinda amb el passeig però hagués hagut de sacrificar part del jardí privat. Segons la llei, l’alcalde s’hauria d’haver abstingut per un conflicte d’interessos.

“Monteixo” és una muntanya del Pririneu català de més de 2900 metres d’altitud.

A Torredembarra, però, és un gran bloc d’apartaments de sis plantes construït segurament durant l’època del desarrollisme, o com a mínim amb les seves normes urbanístiques, atès que té més plantes del que l’actual legislació permet.

És un lloc privilegiat situat a primera línia de mar, que en bona part és lloga com a apartaments turístics, i en aquest moment l’epicentre d’una polèmica que presenta tints d’una presumpta prevaricació i tracte de favor que podria afectar a l’alcalde, Eduard Rovira, i a part de l’equip tècnic de l’Ajuntament de Torredembarra.

I és que l’Ajuntament ha concedit a la Comunitat de Propietaris construir una sortida de la finca directa al passeig marítim i a la platja. La controvèrsia està en què se’ls hi ha concedit fer-ho per damunt d’una zona verda pública, o sigui un espai de tots els torrencs i les torrenques, destinat a embellir l’espai públic. A tothom li queda clar el benefici que representa pels propietaris dels apartaments el fet de disposar d’una sortida directa a la platja, enlloc de fer-ho per l’actual pas lateral.

L’excusa utilitzada ha estat la de crear una rampa d’accés per a persones amb mobilitat reduïda, un fet molt noble, però que en cap cas justifica que l’Ajuntament cedeixi un bé públic a un privat.

Els intents d’aconseguir una sortida directa a la platja per part de la Comunitat de Propietaris de l’edifici Monteixo venen de lluny. De fet, a començaments de l’any 2012, el llavors alcalde de Torredembarra i en l’actualitat investigat entre altres delictes per corrupció i prevaricació, Daniel Masagué va concedir llicència d’ús de la zona verda a través d’un decret d’alcaldia. El projecte no té res a veure amb el que actualment s’està realitzant, però aquella concessió serveix per legitimar l’actual i forma part dels antecedents que la justifiquen.

Ja aleshores, l’informe de l’arquitecte municipal entrava en una contradicció.

Com no pot ser d’una altra manera, assegura –com marca la normativa– que “les obres sol•licitades es fan sobre sòl qualificat com a Pjj (Parcs i jardins públics) per la qual cosa no és possible atorgar llicencia d’obres en particulars”, però, adduint a què les obres “milloren l’accessibilitat general a la platja” n’acaba informant favorablement.

En realitat, la millora només és pels usuaris dels apartaments i els propietaris que veuen com augmenta de valor el seu bé.

Segons els experts consultats pel Mònic, la llicència estaria mal donada i caducada pel temps transcorregut. A més, comptava amb altres mancances com que no hi figurava ni l’espai donat, ni la duració de la llicència.

El maig de 2015, es produeix un altre intent i es demana una nova llicència d’obres. Comença un llarg periple administratiu. Segons la llei, un expedient administratiu s’ha de resoldre en un termini màxim de 6 mesos. Aquesta llicència es va donar 15 mesos després: el 22 d’agost de 2016. Aquest fet, ja denota que es tracta d’un tema espinós. Sovintegen els informes tècnics i jurídics que interpreten si es pot atorgar la llicència i si és vigent el decret de Masagué.

Com que es detecten mancances, el 2 de març de 2016, l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, dicta un nou decret en què concedeix “llicència per a ús comú especial del domini públic local” d’uns 7 m2. La concessió està subjecta a algunes condicions.

Cinc mesos després, la regidora d’urbanisme Clara Solivellas concedeix la llicència d’obres que per sorpresa de molts s’han començat a executar aquest passat mes de febrer.

Alternatives

Un fet que encara sorprèn més és que la finca on estan construïts els apartaments limita en part amb el passeig Rafael de Campalans. De fet, la placa del nom del passeig està col•locada en el seu mur perimetral. Per tant, si la Comunitat hagués volgut, podia haver fet la rampa sense necessitar ni un pam d’espai públic, però, hagués hagut de sacrificar una part important del seu jardí privat i, a més, el pas hagués estat molt proper a alguns apartaments, un fet que podia provocar molèsties a llogaters i propietaris.

Imatge aèria on s’han dibuixat l’espai de la zona verda (en verd), l’espai aproximat on s’ha ubicat el pas (en negre) i la part del jardí que dóna al passeig i pel que s’hagués pogut fer l’accés sense tocar l’espai públic (vermell). (Foto: Google Maps)

Abstenció de l’alcalde

Un altre punt fosc és que l’alcalde s’havia d’haver abstingut en el moment d’atorgar la llicència d’ús. El motiu està en què membres de la seva família, i amb interessos comuns, posseeixen apartaments en propietat a l’edifici Monteixo. Com a mínim, un apartament de la segona planta.

La llei marca que les autoritats s’han d’abstenir d’intervenir en els procediments quan tinguin un interès personal o bé un vincle de parentesc de consanguinitat fins el quart grau amb persones que en tinguin. Això és fins a cosins germans.

Preguntat sobre aquest fet, Rovira ha respost que no hi té cap interès que posi en risc la pèrdua d’objectivitat, ni li reporta benefici o avantatge personal, i que el decret signat no hi ha marge per a la discrecionalitat política, ja que la decisió està basada en informes tècnics d’acord amb la normativa.

El fet, però, és que la llei és molt clara i havia d’haver delegat la signatura.

La pregunta que es pot formular també és clara: a un altre ciutadà de Torredembarra se li deixaria construir damunt d’una zona verda?

1 COMMENT

Comments are closed.