Home Cultura I SI L’ATLÀNTIDA ESTIGUÉS DAVANT DE TORREDEMBARRA?

I SI L’ATLÀNTIDA ESTIGUÉS DAVANT DE TORREDEMBARRA?

2660
0

És l’Antina un jaciment arqueològic? Existeix una ciutat submergida? 

Diego Sánchez és un enamorat del fons marí que de molt jove pràctica el submarinisme. Per aquest motiu coneix la major part de la costa catalana. 
Nascut a la Vall d’Aran, fa més de 40 anys que és veí de la Torre. 
En fa dos, va comprar una maquina de vídeo per poder gravar el fons marí. En aquell moment, perseguint peixos i immortalitzant les característiques subaquàtiques del nostre litoral no es va adonar de la sèrie de línies geomètriques i angles rectes que afloraven per tot arreu on la sorra deixava entreveure el rocallís. 
Hi va reparar setmanes més tard, al visualitzar tranquil•lament els diferents vídeos enregistrats durant aquella campanya. D’una manera més o menys nítida va observar com del no-res apareixien estructures que poc tenien a veure amb un paratge natural.

Per la seva professió de dibuixant, especialitzat en il•lustració comercial, publicitat i modelatges en 3-D, se li va fer evident que allí hi havia d’haver una intencionalitat humana.
Cap de les antines, formacions rocoses davant de la costa, que ell ha inspeccionat al llarg del litoral català s’assembla a la de Torredembarra. A Sant Feliu de Guíxols, Sant Pol de Mar o Barcelona les roques no aparenten estar tallades amb escarpa i martell. 
Aquesta idea va fer que en següents campanyes es tornés a submergir, però, ja no per observar la fauna marina sinó per buscar indicis que avalessin o refutessin la seva intuïció: davant de la costa de Torredembarra hi ha un jaciment arqueològic.

Troballes

En successives immersions ha estat capaç de localitzar espais on s’evidenciessin detalls o formes geomètriques, treballs ornamentals i altres signes d’humanitat. 
Ha trobat des de roques rectangulars amb forma de petits maons a carreus de pedra d’unes dimensions considerables, que per la seva disposició interpreta que en temps remots formaven part d’un mur o paret ara derruït; terres enllosats de diferents mides i esgraons; part del que podia haver estat una columna; una finestra i claraboies; les restes del que sembla una cornisa i també d’una fornícula; un zona que podia ser l’embarcador; fins i tot restes de ceràmica. No obstant, la major part està enterrada per la mateixa sorra fina que cobreix les platges de Torredembarra, un fet que en dificulta la interpretació i explica el fet que fins ara ningú hi hagi reparat. Sota la sorra hi ha d’haver la major part de les construccions que pressuposa.        

Noves tecnologies 

A part de les incursions marines, una eina informàtica el va ajudar a veure les veritables dimensions. Es tracta del Google Earth.
Fins aquell moment creia que es trobava davant de construccions inconnexes però un cop analitzades les imatges per satèl•lit i unir els punts ha arribat a la conclusió que es tracta d’una gran estructura arquitectònica. Sense estar-ne segur, ell interpreta que es pugui tractar d’una fortalesa o un poblament important.
A més, ha fet un blog de les seves troballes, a les que posa noms suggerents (l’anell de Neptú, els pilars de la terra, el mur dels gegants, etc). Està sota el paraigua del Nacional Geogràfic: https://openexplorer.nationalgeographic.com/expedition/structure. S’hi poden veure fotografies, vídeos i models 3-D fets per en Diego. 

 Jaciment arqueològic o cristal•lització natural? 

Al mateix temps, va ensenyar part de les seves investigacions a un arquitecte, a una llicenciada en belles arts, a un arqueòleg i a un geòleg, amics seus. Volia saber a quines conclusions arribaven. A partir de les imatges que els mostrava, la majoria van deduir que les estructures eren artificials. No obstant, el geòleg va apuntar la possibilitat que les formes geomètriques fossin causa d’una determinada cristal•lització natural de la roca. Un fet que per en Diego no pot ser perquè té documentats blocs tallats.   
L’arquitecte va veure indicis de traces arquitectòniques, la llicenciada en belles arts hi va veure intencionalitat artística i l’arqueòleg hi va veure la possibilitat que es tractés d’una cantera.    

 Interès de l’ICAC

Conscient que l’empresa el supera, no ha volgut extreure cap dels materials amb els que s’ha anat trobant perquè ell no és arqueòleg i prefereix que ho facin persones amb coneixements i més mitjans, fa uns mesos que es va posar en contacte amb l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). Des de l’ens li van assegurar que posaven a dos investigadors a estudiar el possible jaciment, atès que tenen molt d’interès en documentar canteres romanes.
De moment, es desconeixen les conclusions.

Enigmes 

De ser certa la interpretació d’en Diego, sorgeixen molts enigmes. Què hi ha davant de la costa torrenca? És una estructura artificial? Qui ho va construir? Quan? Com es va destruir? Etc. Unes preguntes que ha intentat contestar.  

Què hi ha davant de la costa torrenca?

Una gran estructura rocosa molt ben delimitada coneguda pels pescadors com l’Antina que presenta parts que donen a entendre que es podria tractar d’una construcció feta pels humans. Tindria unes dimensions de cinc kilòmetres de llarg i una amplada de centenars de metres. Mar endins, hi ha una estructura paral•lela més enfonsada. Hi ha la possibilitat que una part estigui soterrada per la sorra de la platja.  
Per en Diego es tracta d’una ciutat o fortalesa prehistòrica. Ha descobert enllosats de diferents mides, carreus de pedra i maons tallats, una fornícula, restes d’una columna i, fins i tot, una zona destinada a embarcador amb un norai o bol•lard. 

Qui ho va construir i quan? 

El fet de trobar en una roca, que formava part d’un mur, línies tallades perfectament paral•leles i que l’únic sentit que poden tenir és ornamental parla d’una societat el suficientment avançada com per conèixer la geometria, el que significa que tenien nocions de ciència. 
Per en Diego, el que hi podria haver submergit no té un origen romà, sinó molt més antic. No fa massa s’ha descobert que la roca plana de la Mora era un embarcador romà. Això indica que en 2000 anys el nivell del mar ha pujat uns 2 metres. En el cas de Torredembarra una part de les estructures estan per sota dels 20 metres, pel que pressuposa que l’antiguitat del jaciment ha de ser molt més reculada en el temps.  
A més, en els textos antics romans i grecs no hi ha cap menció a una estructura d’aquestes característiques a la nostra zona per la qual cosa el jaciment ha der ser prehistòric i estar destruït quan l’arribada d’aquests colons.  
Al llarg del mediterrani han sorgit diferents civilitzacions la majoria de les quals se’n sap ben poca cosa que obraven grans construccions. Un exemple n’és la cultura talaiòtica de les illes balears que fa 3500 anys construïren els famosos talaiots.  

Com va desaparèixer? 

En Diego ha raonat sobre la desaparició i destrucció d’una estructura tan gran que va acabar sota el fons marí. La seva hipòtesis està relacionada amb terratrèmols i sismes submarins. Al llarg dels segles n’hi ha hagut de molt violents, com per exemple, el que va destruir bona part de l’illa de Santorí, fa 3500 anys, i que molts investigadors el vinculen amb el mite de l’Atlàntida.
De fet, ha recreat un model 3-D on es pot veure com un sisme marí acaba amb la hipotètica ciutat.
En aquests moments, busca la col•laboració necessària per a realitzar unes lectures amb georadar a la zona de la platja. Creu que la troballa d’un jaciment podria ser un gran revulsiu econòmic i turístic per Torredembarra. Una gran oportunitat pel poble.
Mentre aquesta arriba, de moment ha aconseguit que una empresa catalana dedicada a la construcció de minisubmarins s’hagi ofert a fer un escàner de la part submergida, en Diego continua investigant pel seu compte i trucant a totes les portes que li puguin servir per desentrellar aquest misteri.