Home Cultura Fang i Foc. Indústria i art de la ceràmica a Torredembarra

Fang i Foc. Indústria i art de la ceràmica a Torredembarra

91
0
La indústria i l’art de la ceràmica, les més antigues de la humanitat, han tingut una important presència a la nostra vila durant el segle XX. 
Hi ha hagut una destacada i diversa quantitat d’indústries ceràmiques creades gairebé totes al primer terç de segle, entre el 1900 i el 1936. Aleshores Torredembarra tenia uns 2.000 habitants i era sobre tot una vila marinera i agrícola, que feia pocs anys havia patit una crisi enorme deguda a la pèrdua de les seves principals activitats econòmiques: la vinya, la fabricació de botes i el comerç del vi i aiguardent. 
Hi havia tallers i fàbriques de ceràmica  molt diversos: 
-la ceràmica destinada a la construcció, de teules i maons. 
-la dels terrissers, fabricants d’objectes o estris domèstics, tals com càntirs o gerres.
-la d’objectes artístics o decoratius, com les figures d’animals i altres.
-la d’objectes refractaris, destinats a servir a altres indústries, com a les químiques, a forns de pa, a joiers, a fabriques de gas, etc.
La seva producció generalment estava destinada a abastir les necessitats de la Torre i dels pobles de la rodalia. Però en alguns casos, com el de la ceràmica artística Tamarit, la de Cal Cantarer i la de Refractaris Llovet, el seu abast comercial arribava fins i tot a  fora de Catalunya. 
Es coneix l’existència en segles passats de teuleries a Clarà -arribaren a ser dues en algun període-, que fabricaven material per a construcció com teules o maons. A Clarà hi havia, a més, una pedrera d’on s’extreia l’argila tant per a les teuleries com per als cantirers.
Els terrissaires, que fabricaven principalment càntirs, cassoles, gerres, torretes o abeuradors i menjadores per a conills i gallines, han estat presents a la vila durant molt segles.  
En aquesta exposició es volia fer conèixer la tècnica i els productes dels tallers torrencs de ceràmica en els seus diversos usos:
Els terrissaires o, com habitualment es nomenaven aleshores, cantarers (cantirers): 
Cal Cantarer  i El Cantirer Recasens o el “Rierenc” establert al Castell. 
Productes refractaris:
Refractaris Llovet.
La  ceràmica artística:
Ceràmica Tamarit, la Ceràmica Valls i la Ceràmica de la Janet Salvat i Agustí Llauradó.
La indústria de la ceràmica a Torredembarra al segle XX estava composada, doncs, per dos terrissaires i la fàbrica Refractaris Llovet: 
-Cal Cantarer, fou fundat pel terrissaire Josep Fortuny Biscamps, el eu taller estava localitzat, primer al carrer del Rosari i, des del 1924, al final del carrer Pere Badia (1904-1975). Que després de la mort del fundador l’any 1937 durant la Guerra Civil, passà a mans de la família Suñé.
-Joan Recasens Baldrich, terrissaire destacat de Cal Cantarer, establí pel seu compte els seus obrador i forn al Castell (1945-1956).
-la fàbrica de Refractaris Llovet (1934-1993), fundada a Barcelna l’any 1884 per Joan Claramunt, es traslladà a Torredembarra l’any 1934. Estava també localitzada al final del carrer Pere Badia.
Aquestes indústries treballaven preferentment de manera manual; tot i que a Refractaris Llovet van mecanitzar la fabricació de maons refractaris, una gran part de la producció es feia amb motlles especials i a mà, al servei del requeriment de les necessitats i del disseny dels clients.   
Pel que fa als tallers de ceràmica artística hem de diferenciar-ne dues modalitats:
-la ceràmica artística de fabricació en sèrie a partir de la creació d’una escultura model i dels seu motlle, com era el cas de la Ceràmica Artística Tamarit, fundada per l’escultor torrenc Josep Pujol Montané (1930-2016), que tenia el seu taller als Munts i la Ceràmica Artística Valls (1947-1959), localitzada al final del carrer Pere Badia, al costat de Cal Cantarer. Les seves obres eren escultures petites, bibelots se’n deien, que representaven animals, escenes bucòliques o costumistes, que tenien una funció decorativa.
-la ceràmica artística de producció d’escultures úniques, decorades amb color i cuites al forn. Fou el cas de la Ceràmica Artística de Janet Salvat i Agustí Cabrera Llauradó (1977-2005), que tenien el seu taller al mas Cabeces, a Babilònia, i la seva botiga a Baix a Mar. Les seves obres eren peces de ceràmica amb color amb formes creatives i experimentals, sovint abstractes, però inspirades en formes marines i femenines, que buscaven satisfer el plaer estètic dels clients.
Desgraciadament totes elles ja han desaparegut, però les seves obres ens recorden un temp de gran activitat industrial i artística en una Torredembarra que no arribava als tres mil habitants quan la majoria van començar el seu camí.
Nota:
Si voleu una major informació podeu llegir la història de cada una d’aquestes empreses als Recull de Treballs, números 18 i 19, editats pel Centre d’Estudis Sinibald  de Mas de Torredembarra, que podreu comprar a les llibreries de la vila.
Lluís Català