Home Entrevistes EXCLUSIVA: ENTREVISTA A PILAR COCA, LA PRIMERA PERSONA INGRESSADA A L’UCI QUE...

EXCLUSIVA: ENTREVISTA A PILAR COCA, LA PRIMERA PERSONA INGRESSADA A L’UCI QUE HA SUPERAT EL CORONAVIRUS A TORREDEMBARRA

5241
0
Pilar Coca Arall té 79 anys. És una persona molt coneguda a Torredembarra, no en va s’ha passat tot la vida laboral de cara al públic, en l’establiment de la seva família, el bicentenari Hostal Coca.
Persona discreta, aquests dies ha estat el centre d’atenció i motiu de conversa en moltes llars de Torredembarra: la Pilar ha tingut el Coronavirus i el seu cas es va agreujar de tal manera que va haver de ser internada a l’Hospital Santa Tecla. Hi ha estat 15 dies ingressada.
Ara ja està a casa, amb la seva família, on s’acaba de recuperar. Per sort, se n’ha sortit i a ella la malaltia no li deixarà seqüeles.
Com creus que vas agafar la malaltia?
La veritat és que no ho sé del cert. El dia 6 de març, vaig anar a fer-me un anàlisis al CAP, on hi havia molta gent, i després ja no vaig sortir de casa. No recordo si de camí vaig anar a comprar…
Quins símptomes vas tenir?
Va començar amb una tos persistent i algunes dècimes de febre. De moment, no m’ofegava, però, al passar uns dies no era capaç de respirar bé. Des del CAP, a l’aparèixer  els primers símptomes, em van fer un seguiment durant 11 dies i, quan vam trucar-los perquè m’ofegava, van ser ells els qui em van derivar a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona.
Quants dies hi has estat?
A l’UCI hi vaig estar 3 dies i en planta 12. En total 15 dies, vaig sortir-ne el Dijous Sant.
Quin tractament has seguit?
El tractament va ser un combinat de dos medicaments, dos antibiòtics azitromicina i ceftriaxona, i oxigen, que et van canviant de dosis depenent de com reacciones.
A l’ingressar em van fer la prova i al cap de dos dies em van donar els resultats. Era positiu. Van ser moments molt durs, perquè et trobes sola i no saps com anirà.
Les hores es van fer molt llargues, només pensava en la família i demanava a Déu que em poses bé i pogués sortir.
Estaves informada del que passava fora?
No. Des del primer moment vaig desconnectar-me de tot. No volia veure res ni saber res i encara avui, no vull veure res.
Quin tracte vas rebre?
Molt bo. Tot l’equip sanitari es va portar molt bé amb mi. La meva filla parlava amb el metge cada dia. Estava informada de tot a pesar que no es podia apropar a l’hospital.
He de dir que la família també ho ha passat molt malament. La distància, el fet de no saber com podia evolucionar… ha estat una experiència molt dura.

(Pancarta de Benvinguda)

I ara com et trobes?
Em trobo bé. Molt contenta i feliç de ser a casa, encara que una mica dèbil. Diuen que tinc les defenses baixes i la pneumònia encara hi és. S’ha de curar mica en mica.
No obstant, quan em van donar l’alta és perquè em van fer la prova i va donar negatiu. Fet que ha permès que torni a casa i pugui estar convivint amb la meva família. En principi puc fer vida normal, mantenint les distàncies i seguint les mesures de prevenció habituals.
El que està clar és que el Coronavirus es pot superar…
Sí, és pot superar. Jo ho he fet, a pesar que hi va haver un moment en què els metges donaven molt poques esperances. Els primers dies vaig estar molt greu.
Per això, m’agradaria donar les gràcies tant als sanitaris que m’han atès, com a totes les persones que s’han preocupat per mi tots aquests dies.
El missatge ha de ser d’esperança.