Home Portada Especial celebració d’un avi que ha fet 100 anys durant el confinament

Especial celebració d’un avi que ha fet 100 anys durant el confinament

512
0
La Fundació Pere Badia està sent una font inesgotable de bones notícies durant el dur confinament que estem patint aquests dies. Notícies emotives que ens serveixen per valorar que fins i tot en un moment tant complicat hi ha espai per ser positius i veure el futur amb optimisme.
Avui ha estat l’aniversari d’un resident, Miquel Masip Masip, que ha complert 100 anys. El que de ben segur hagués estat una festassa, s’ha celebrat d’una manera molt diferent a l’esperada, però, per això no menys emotiva i simpàtica.
En Miquel no ha pogut celebrar l’aniversari amb la seva família, però sí hi ha fet amb tots els seus companys i companyes de planta, el personal de la fundació Pere Badia i amb les sirenes dels cotxes de la patrulla de la Policia Local, Protecció Civil i la Guardia Civil.
Els seus familiars li han desitjat una bona diada per videoconferència, així com també les de l’alcalde de Torredembarra i el Director de la Fundació.
En Miquel s’ha convertit en el primer home resident a la residència Pere Badia que celebra el segle de vida.
https://twitter.com/AjTorredembarra/status/1246795323269414912?s=20

 

Autor d’un llibre
Miquel Masip Masip va néixer el 5 d’abril de l’any 1920 i és l’únic membre viu de la Bisbal de Falset de l’anomenada lleva del Biberó. Entre guerra i servei militar va passar set anys fora i al tornar al poble continuà exercint de barber. Quan es començava a recuperar del trasbals de la guerra, una altra catàstrofe patí el poble. El fred del febrer de 1956 ho matà tot, arbres, hortalisses,… Desenes de famílies van veure’s obligades a emigrar. En Miquel i tota la seva família van anar a viure a Tarragona.

Als noranta-dos anys es va animar a apuntar les seves vivències de la Guerra Civil en una llibreta i, als noranta-set, els seus fills i nets van publicar-les en forma de llibre: “Memòria de la Guerra”. Es tracta d’un escrit autobiogràfic directe i clar on apareixen persones, situacions, llocs i dates que han format part de la seva vida.
El llibre acaba:No més guerres. Jo crec que un món millor és possible . No ho recordo qui ho va dir: “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí.  Una frase que s’atribueix a Mahatma Gandhi.
Fotografies (Fundació Pere Badia i Això va passar)