Home Entrevistes Entrevista Antoni Roig Morros. Capità Manaies dels Armats de Torredembarra

Entrevista Antoni Roig Morros. Capità Manaies dels Armats de Torredembarra

1125
0

La nostra societat és cada cop menys religiosa. No obstant, encara està marcada per les festivitats assenyalades al calendari que va regir la litúrgia de l’Església Catòlica durant segles. Bona part de les tradicions actuals tenen un component religiós intrínsec, per molt que els sectors més progressistes intentin modificar-ho o dissimular-ho. Formen part del nostre ADN, de la nostra cultura.
Sense dubte, la Setmana Santa és l’època de l’any on el fet religiós és més visible, degut a les nombroses misses i processons que organitza la parròquia, conjuntament amb les confraries, per commemorar un dels eixos centrals de la fe cristiana, la mort i resurrecció de Jesucrist.    
Aquest més, hem volgut conèixer a Antoni Roig Morros (47) que és el Capità Manaies dels Armats de Torredembarra perquè ens expliqui què significa ser armat. Qui el coneix sap que és una persona conscienciosa, de les qui els hi agrada fer les coses ben fetes. Una característica que també trasllada a aquesta faceta. Els Armats són un dels col·lectius amb més prestigi del nostre poble. 

Des de quan ets Armat?  I Capità Manaies?
Vaig entrar als Armats la Setmana Santa de l’any 1990 substituint al Josep Coch que es jubilava. Aleshores el comandament el duia l’Antonio Pallàs, el Baster,  que l’any 1994, després de 33 anys , va haver de deixar-ho per motius de salut. El Joaquim Girol, Quimet,  va agafar el relleu fins l’any 2001, que va ser quan es va decidir que fos el nou Capità Manaies. Resumint porto 26 anys com a Armat i, d’aquests, 16 com a Capità.

Com és que et vas fer Armat?
Vinc d’una família molt vinculada amb la Setmana Santa i poder participar-hi sempre m’havia atret, animat pel Quim i el J. Manuel Girol- tots dos de Cal Petxina- vaig fer el pas i aquí estic.

Què significa ser Armat?  Quina és la filosofia dels Armats de la Torre? Quants membres sou?
Ja ho he dit altres vegades que fer d’Armat per mi és una de les millors maneres de ser torrenc perquè a part de participar i col·laborar estàs mantenint viva una tradició que es va recuperar l’any 1962 amb 15 soldats i que des de llavors no ha parat de créixer fins arribar als 29 actualment. Són moltes les persones de la Torre que han passat pel grup i estic segur que totes guarden un bon record perquè des de sempre s’ha intentat fer el paper de soldat romà amb serietat i disciplina però també hem aprofitat molt les estones que ens regalem d’esbarjo per riure i fer gresca.

Quina és la tasca del Capità Manaies? Quins consells/ordres/valors transmets a la tropa?
He tingut la gran sort d’estar sota les ordres de dos Manaies que ens van transmetre la serietat i el rigor que parlàvem abans i que caracteritzen als Armats de la Torre, i cadascú amb el seu estil ens han fet arribar on som ara. Intentem aconseguir en els assajos la perfecció millorant les evolucions, la posada en escena i la plasticitat. Tots hem agafat el compromís d’intentar fer-ho bé, aconseguint ser un grup molt ben cohesionat i unit. He de confessar que amb els Armats actuals i sobretot el Trompeta Daniel Rovira, és molt més fàcil fer de Capità Manaies, n’estic molt orgullós de tots.

Quin és moment més emotiu que has viscut com Armat? I el de més angoixa?
De moments n’hi ha hagut molts, el primer dia com a Capità l’any 2001 quan feia pocs dies que havia nascut la meva filla i que havia perdut al meu pare n’és un de molt especial; però com a emotiu, sens dubte, va ser l’entrada amb els Armats a la Basílica de Montserrat l’any passat. Indescriptible.
D’angoixant només en recordo un, el dia que un Armat va agafar una “pataleta” i va decidir, sense dir res a ningú, no presentar-se a la Processó del Dimecres Sant a Tarragona; el grup, i jo com a responsable, vam estar patint tota la processó pensant que li havia passat alguna cosa per la carretera.

L’entitat té una clara vinculació religiosa, té espai en el segle XXI?
I tant, pensa que quan va començar aquest segle la Confraria que vam crear a l’entorn dels Armats era molt petita i ara té unes seccions ben consolidades i la gent quan arriba Setmana Santa té ganes de participar en tots els actes que s’organitzen. Com exemple tenim que aquest 2016 recuperem un grup que havia desaparegut als anys noranta, els Improperis, això vol dir que la flama està ben encesa i que tenim corda per temps.

Què és el que atrau més per formar part dels Armats?
A vegades la gent es pensa que entrar als Armats és molt difícil perquè creuen que és una tradició que passa de pares a fills, que no hi ha mai places, i no és així, entrant als Armats descobreixes un grup que de portes en fora és molt seriós i recte, que és el que toca, però dins som una colla molt divertida .

Quines activitats es fan des de l’entitat? Com es financen els Armats?
Els Armats sempre han estat els organitzadors, junt amb la Parròquia, del Via Crucis i de la Processó del Divendres Sant, però a banda la Confraria de la Creu, que és l’entitat que ens agrupa i ens manté econòmicament,  organitza altres actes perquè funcionin totes les seves seccions: les  caramelles, banda de timbals, cos de portants, aspirants i penitents.
Com a Armats, una de les sortides que ens honora i enorgulleix és encapçalar la Processó del Dolor a Tarragona cada Dimecres Sant, una sortida que ha estat un repte des del primer any, 1994, ja que no és poca cosa desfilar pels carrers de Tarraco davant d’una Ciutat amb una història romana mil·lenària i que té uns Armats amb més de 250 anys d’antiguitat.

Com veus el futur dels Armats de la Torre? Quins són els nous reptes?
El futur el veiem amb il·lusió, ja que tenim molts objectius a curt termini i un repte que fa molts anys que estem intentant portar a terme i que la Confraria ja hi està treballant que és anar a Roma.
Això demostra que l’eslògan que la colla té és ben viu:
“Llarga vida als Armats de Torredembarra “