Home Entrevistes Els del “40”, en fan 80

Els del “40”, en fan 80

851
0
Els tres anys de la Guerra Civil van marcar un abans i un després al nostre poble i a tot el País. Acabat el conflicte, es recuperà la “normalitat” i vingué la postguerra una època de penúria que costà molts anys de superar.
Una de les conseqüències va ser que es va viure un repunt de la natalitat, degut al retrobament de moltes parelles separades per la contesa i a la creació de nous matrimonis, que propiciava la recuperada pau.
Aquesta generació de postguerra va viure sota unes regles estrictes que la Dictadura imposava i moltes privacions; un país hostil que ells van encarregar-se en transformar.
A Torredembarra, es va formar un grup de vint-i-dos nois que anaven a tot arreu junts. Nascuts l’any 1940, encara que n’hi havia un de l’any 39 i dos del 41, se’ls ha conegut com els del “40”. Compartien hores d’escola i de lleure i van crear una forta cohesió de grup mentre descobrien de què va la vida. Enguany la majoria farà 80 anys.
Primera Trobada
Encara que la majoria van mantenir una relació, molts anys després, el 1984, per la Festa Major, es va decidir fer una trobada per recordar aquells temps preterits. En l’actualitat és força comú, però, en això també ells en van ser pioners. Va ser a Cal Coca i va anar tan bé, i van gaudir tant, que van decidir fer-ne una altra a l’any següent.
Més trobades
Les successives trobades s’organitzaren el mes de desembre i el lloc triat va ser el Restaurant Morros. En total han estat 34 trobades on es recordaven moltes anècdotes de la seva infantesa, de l’escola, del poble i de gent que ja no hi és. Cantaven sempre el seu himne “Naltros som naltros” que després van musicar en Joan Ciuró i en Lluís Batet i que, fins i tot, canten el grup local de les Caramelles.
Entre mig, a l’any 2000, en vam fer una de molt especial, perquè també hi van participar les noies nascudes l’any 40.
Poc a poc anaren finant alguns membres, com és natural, i en la darrera foto, que és una de les més complertes del grup, ja en manquen sis.
Arrel de la mort d’en Pere Abadia ja no se n’ha fet cap més.
Enguany, era una data especial, però, entre el contagi i el desànim pels companys desapareguts és molt possible que no es faci… Falten les ganes de cantar.
És una llàstima que aquesta generació tan important no sigui homenatjada com ho és, per exemple, els de la lleva del biberó o els combatents de la II Guerra Mundial, no en va ells van guanyar una guerra sense disparar un sol tret… la llibertat.
Fotos gentilesa de Lluís Roig