Home Opinió EL SILENCI PARLA

EL SILENCI PARLA

331
0

Gairebé ha passat una setmana des que El Mònic informés sobre el frau de llei que representa que dos regidors de l’equip de govern tinguin una dedicació parcial superior al 75%.

Esperàvem una reacció immediata, com per exemple una negació contundent per vies oficials o per pròpia veu dels interessats. Mitjans i oportunitats els hi sobren. De moment, no s’ha produït.

A alguns els hauria de fer pensar…

Com ja vam avisar que passaria en l’editorial del Mònic 264, l’únic que ha succeït és l’atac indiscriminat de “haters” a través de les xarxes socials i en tertúlies de bar. No és res nou, el fet de matar el missatger quan no agrada el missatge.

Cada cop que el nostre mitjà de comunicació explica algun fet que incomoda al govern (sigui del color que sigui) s’intenta desacreditar-nos públicament i restar-nos credibilitat.

Ho vam viure en l’època Lecha, Jiménez, Masagué i ara Rovira. I és que aviat complirem 20 anys!!!

Al final, s’ha demostrat –sempre– que les notícies publicades pel Mònic eren certes i les amenaces de portar-nos als tribunals han quedat en res.

Perquè hom ha de saber que publicar calúmnies és delicte i pot ser perseguit judicialment. A més, nosaltres ens prenem molt seriosament la nostra professionalitat.

No som tan sòmines com per publicar continguts que no estiguin degudament contrastats ni siguin certs i jugar-nos una querella criminal.

Sabem que diferents partits de l’oposició han demanat explicacions. Esperem que en breu és faci públic el treball dels serveis jurídics municipals que pensem intentaran justificar els fets.

De ser així, bàsicament, hi ha dos motius.

El primer perquè, tot i la responsabilitat política, està clar que en el moment de l’acord hi va haver una certa i pressumpta permissivitat per part d’aquests serveis jurídics, que no van corregir ni advertir del frau –com a mínim a nosaltres no ens consta–. No ens és difícil d’imaginar l’emprenyada dels càrrecs electes afirmant que els tècnics els han deixat amb el cul a l’aire.

El segon és de caire retributiu.

Existeix la possibilitat, que nosaltres considerem remota, d’una assumpció de l’error i rectificació. Seria el més beneficiós per Torredembarra i la seva classe política.

Mentrestant, continuem a l’espera. El silenci també diu moltes coses.