Home Opinió EL PACTE DE LA VERGONYA

EL PACTE DE LA VERGONYA

708
0
La primera condemna del cas Torredembarra ja ha arribat. S’ha trigat gairebé sis anys, però, no ha estat a través d’un veredicte, sinó d’un pacte entre les parts: Masagué, Fiscalia i l’acusació particular (Ajuntament). Una estratègia  que ha sorprès a molts i que és difícil d’explicar. 
El resum és que Masagué ha acceptat que l’empresa Transcornejo –l’encarregada de la construcció del Teatre-Auditori– va pagar més de 40.000 euros per la campanya de CIU a les eleccions de l’any 2011. Ho va fer assumint l’import de dues factures de l’empresa de comunicació Pierre Comunica, que treballava per l’Ajuntament i per CIU.
La Peça 8 ha quedat resolta a canvi d’una multa amb 4.550 euros a Masagué i l’administrador de l’empresa. L’exalcalde també haurà de retornar els diners. “Cas tancat” i ja no cal parlar-ne més. 
El judici s’havia de fer amb jurat popular, un procediment que és molt car i, segons ens comenten, és una pràctica habitual que la fiscalia intenti estalviar-se l’estipendi mitjançant a acords d’aquest tipus. Tampoc es pot perdre de vista que segurament Masagué anirà a declarar a l’Audiència Nacional en el cas 3% com a testimoni –on està obligat a dir la veritat– i que l’exalcade ha canviat d’advocat i d’estratègia. El que no és tan habitual és que l’acusació particular s’avingui a un pacte com aquest en un tema de corrupció, en l’àvid intent d’aconseguir justícia i que se sàpiga la veritat.   
L’acord és una vergonya perquè a banda de les penes imposades ha impedit conèixer el que va succeir realment al nostre poble… un fet que possiblement s’hagués produït durant el judici. 
La versió oficial municipal és que era difícil de demostrar el delicte i que, en tot cas, el resultat de l’acord és molt semblant al que s’hagués aconseguit en cas de jutjar-se. Un fet que només es pot saber amb el do de la vidència, que ens manca. 
Sí que volem posar en clar uns elements objectius que considerem importants pel desenllaç d’aquesta peça i que ens fan pensar en unes “intencionalitats ocultes” per part de l’ajuntament per tancar-la el més ràpid possible i sense massa soroll. 
Per un cantó, la sentència deixa en clar als ciutadans de Torredembarra que teníem un alcalde corrupte (Masagué) i unes empreses corruptores (Pierre Comunica i Transcornejo), que s’avenien a fer les coses no massa bé. És un fet provat. 
Com que hi haurà temps de sobra per parlar de l’exalcalde, centrem-nos en les empreses. 
Pierre Comunica era o és una empresa que es considerava que estava molt vinculada amb CIU i el PP, volem dir que treballava molt en administracions manades per aquests partits i amb els propis partits. A Torredembarra, va començar a treballar poc abans de les eleccions del 2011 amb l’edició del butlletí municipal “Som-hi”. Mica en mica, va anar aconseguint més protagonisme i va crear campanyes com el “Miniterrani”, “La Torre Avança”, “Torredembarra recicla”, etc. Va aconseguir un contracte de 138.000 euros de l’Ajuntament, a més del que cobrava d’empreses vinculades amb l’ens, com ara s’ha sabut.
En canvi, l’empresa constructora Transcornejo va arribar de la mà del PSC i ERC (ABG feia de crossa), l’any 2007. No en va, aquesta empresa es considerava que estava molt vinculada amb el PSC, volem dir que treballava molt en administracions manades per aquest partit i la família Cornejo hi tenia vincles evidents. Va aconseguir que l’adjudiquessin les obres de la Sala Polivalent de Cal Maiam i del Teatre Auditori. Les dues obres van esdevenir un cau de raons i pou sense fons, uns 4.000.000 €. 
Ara s’ha confirmat que aquesta empresa s’avenia a fer pactes il•lícits amb polítics.
Representa que a Masagué li van pagar 40.000 euros –no a ell directament– per un contracte d’uns 500.000 euros. Era la primera vegada que la constructora ho feia? 
De moment, no ho sabrem perquè no hi ha hagut interès en aprofundir. 
En l’anterior mandat, quan governaven (ERC, PSC i ABG) ja vam denunciar el malestar que hi havia per la voluntat del govern de suavitzar la seva acusació en la causa del Cas Torredembarra: era molt més dur el posicionament de la Fiscalia, que la de l’acusació particular. 
La denúncia pública del Mònic va provocar que el govern, que fins aquell moment prenia les decisions de manera unilateral, sense consensuar ni explicar res de l’estratègia jurídica a la resta de partits del consistori, convoqués una reunió i exposés que estava fent. Part de l’oposició (Ciutadans, Avui Democràcia i CUP) no van quedar satisfets amb el posicionament poc combatiu de l’Ajuntament ni amb els postulats que defensava l’advocat contractat, que és un exregidor del PSC al Vendrell. Un dels temes que es van posar damunt de la taula va ser l’acord que ara s’ha donat a conèixer i que la majoria d’esquerres va propiciar que tirés endavant.
Pactes com aquest, no ajuden a la regeneració democràtica ni que la ciutadania confiï en la classe política.