Home Opinió EDITORIAL: NECESSITEM UN NOU PLA GENERAL?

EDITORIAL: NECESSITEM UN NOU PLA GENERAL?

193
0

Des de l’equip de govern s’ha llançat a l’opinió pública la necessitat de dotar Torredembarra d’un nou Pla General d’Ordenació Urbana o Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Un rum-rum que ha passat desapercebut a la major part de l’opinió pública del nostre poble, entre altres coses, perquè es dibuixa com un avenç necessari per modernitzar el municipi, però també perquè la majoria de la gent està més preocupada per sobreviure als efectes de la pandèmia de COVID que pels avatars de la casa gran.

D’entrada es dibuixa el nou POUM com l’agent que pot solucionar els problemes que arrastrem, alguns dels quals havien de ser esmenats pel POUM de 2002, i el catalitzador que ha de canalitzar el futur de la població per un període de 15 a 20 anys: es parla del 2040!. El tractament sempre és el mateix, però, aquí una primera objecció, redactar un POUM nou no es tradueix necessàriament en desllorigar res, ans el contrari, pot generar noves problemàtiques… Només cal pensar en els plans urbanístics de Muntanyans i el gran malestar i rebuig social que es va viure. 

Per aquest motiu, si s’ha de tirar endavant la redacció d’un nou POUM s’hauria de saber ben bé quina és la finalitat que es vol aconseguir i, sobretot, explicar-ho clarament. També si el propòsit es pot assolir a través de modificacions puntuals. No estaria malament preguntar als torrencs i torrenques per saber quin poble volem.

S’ha de dir que el darrer Pla General de 2002, fet en un període de gran bonança econòmica, ha estat marcat per llargs períodes de crisi fet que ha impedit desenvolupar la major part dels seus preceptes (Per sort). Representava que Torredembarra veia reduïda el número d’habitatges a 14.934 –en l’anterior era de 15.858– i el màxim número de població possible a 44.823 –es preveia uns 66.000 habitants. També augmentaven les zones d’equipaments, les zones verdes i els emplaçaments destinats a zones hoteleres. 

Vist amb perspectiva era un esquer pensat en seduir… d’hotels tenim els mateixos que teníem llavors.    

El que no s’explica mai és que la redacció d’un nou Pla General genera una gran especulació econòmica. Poder convertir un terreny rústic en urbanitzable i que multipliqui exponencialment el seu valor és una temptació que molts cops ha resultat massa forta per fer prevaldre els interessos generals als particulars. Ampliar o reduir edificabilitats de manera discrecional segons les simpaties o antipaties –afinitats– del polític del moment envers els propietaris dels terrenys pot convertir-se en una gratificació o en un càstig. Fa por només pensar-ho.  

No genera cap tipus de confiança que el regidor encarregat de culminar el procés sigui –ha estat o pugui ser– un promotor immobiliari. És el que passa a Torredembarra. El nomenament de Josep Ma. Guasch, que ha estat públicament amonestat per un veí per haver sigut beneficiat directament en el POUM de 2002, quan uns terrenys familiars als Munts van passar de ser zona d’equipaments a urbanitzables, no és la millor carta de presentació. Potser, va ser tota una declaració d’intencions de l’alcalde Rovira.

Tampoc genera tranquil•litat que hi hagi una majoria absoluta i una oposició feble, fet que implica que no cal que hi hagi negociació; o que els funcionaris que surten més beneficiats de la RLT són aquells que tenen la possibilitat de generar informes…

Potser, només són elucubracions de gat escaldat… però, que fàcil pot ser comprar sòl a través d’empreses interposades si se sap que s’ha de comprar.

Realment, es necessita un nou Pla General?