DESPRÉS DEL “TERRATRÈMOL”

DESPRÉS DEL “TERRATRÈMOL”

462
0
COMPARTIR

Mai la política de fora de Torredembarra havia pesat tant en unes eleccions municipals. Darrerament, l’electorat es mou per impulsos sentimentals i la suspensió com a diputats al Congrés Espanyol dels presos polítics –ocorreguda el divendres abans de les votacions– va ser un revulsiu que va alterar una jornada electoral que hagués estat molt diferent sense aquest fet. Després de tres mesos de judici, va ser la gota que ha fet vessar el vas.

La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Eduard Rovira es pot titllar de dues maneres: inesperada i immerescuda.

No crec que ningú rebati el primer adjectiu. Ni els propis implicats creien que traurien més de 5-6 regidors i la composició de les llistes així ho confirma.

El segon adjectiu és més provocador…

Els votants de Torredembarra han donat el seu veredicte i és inapel·lable. Ara bé, amb les dades objectives a la mà en el darrer mandat, no s’ha fet prou obra de govern per justificar una majoria absoluta tan àmplia i que a Torredembarra només l’aconseguí Celestí Salort al capdavant del GIT (després del seu trencament amb CIU, en un escenari completament diferent).

L’argument que la gent ha valorat l’estabilitat que ha suposat acabar un mandat sense canvi d’alcalde és infantil, però, és on s’han aferrat els seguidors més hooligans d’ERC i que repeteixen com un mantra perquè cali en l’ideari col·lectiu.

Està clar que l’electorat torrenc ha percebut a Rovira com un mal menor.

Dóna la sensació que la gent ha votat per efectes. L’efecte presos polítics ha afavorit ERC. L’efecte Pedro Sánchez ha permès al PSC d’augmentar els vots i un regidor. L’efecte Puigdemont ha fet que aquest guanyés les eleccions al Parlament Europeu.

I els partits que no tenien “efecte”, doncs, cap a casa.

 

Pactes?

Després de les eleccions, les cartes ja estan sobre la taula i en la política torrenca tradicional, superfraccionada, era el moment d’establir aliances: els pactes.

Per primera vegada en més de 20 anys no cal fer-ne i, no obstant, des de sectors de l’esquerra es demana que es faci un pacte per construir un equip de govern a 13. És un globus sonda que els potents sectors mediàtics d’ERC estan promovent.

L’erari municipal ha de suportar la mala consciència d’ERC?

És una animalada. Cap empresa pagaria a 13 directius, per la feina que poden fer 9. Però, és clar, estem parlant de recursos municipals. Crearan regidories “happy flowers” amb un nom molt bonic, però, sense recursos ni pràcticament funcions. Segur que n’hi haurà una de “LGTBI”, que queda molt bé i d’esquerres…

Un govern de 13, sense assumir que en aquest mandat hi pugui haver un augment en les retribucions dels càrrecs electes, d’entrada significaria un augment del 15%. Ara que han guanyat, els fins ara “adalides”de l’estalvi, canviaran de política a meitat de la partida.

Vist des d’una altra perspectiva, ERC gairebé està obligada a pactar amb el PSC. Era l’acord que hi havia preestablert abans del “terratrèmol”. Tenen masses interessos conjunts. Ara bé, el que també denota és que en el subconscient dels dirigents d’ERC hi ha el convenciment que no creuen en la seva gent i que es pugui construir un govern eficaç.

Justificar el pacte pel PSC tampoc és fàcil. Per la conjuntura local no cal i per la nacional no s’entendria. ERC li està prenent l’alcaldia de Tarragona i el PSC vol deixar ERC fora de Barcelona…

Però, algú s’imagina a Valeriano Pino quatre anys a l’oposició? Si ha estat un dels grans garants del darrer mandat. Li serà més fàcil anar-se empassant gripaus, com ha fet fins ara, que embrutar-se el vestit a l’oposició. Per molt amic personal que sigui de l’alcalde, entrar en un govern que no et necessita és per fer de lacai, no podrà ni obrir boca.

Ara bé, si el PSC accepta pactar és conscient del cost que pot arribar a pagar? En aquest tipus de relacions sempre rep el més dèbil, en aquest cas ells: se’n diu l’abraçada de l’ós. L’ABG no n’era conscient i ja ha desaparegut. D’aquí 4 anys l’efecte Sánchez potser no té efecte.

En pocs dies sabrem quin és el futur de la política torrenca després del terratrèmol.

SENSE COMENTARIS