Home Portada De Torredembarra al Nepal: un viatge al fons de l’ànima

De Torredembarra al Nepal: un viatge al fons de l’ànima

530
0
Redacció.- Pels no versats en el món de l’excursionisme, Trekking és una denominació internacionalment acceptada per definir una caminada de diversos dies, lluny de mitjans mecànics de transport i que es desenvolupa, normalment, per llocs remots i amb poca o cap infraestructura.
Matias Redondo és un dels membres més actius del Club Excursionista Torredembarra. Li agrada fer muntanya i ha viatjat arreu de món per practicar la seva afició. Ha estat a la Patagònia, l’Aconcagua, Escòcia, però està enamorat del Nepal. Aquest passat mes de novembre hi ha anat per cinquena vegada des que hi va estar per primer cop l’any 2009. Reconeix que a vegades se li fa difícil explicar als demés perquè hi torna – ho ha fet els anys 2012, 2015 i 2017– enlloc d’explorar altres indrets.
No és per l’espectacular paisatge ni per l’exotisme i l’aventura de visitar un país situat a gairebé 8000 Km de casa. Creu que l’ha ajudat a ser millor persona perquè el viatge permet veure una altra realitat molt allunyada de la nostra, on les persones viuen amb molt poca cosa i la gent ho passa malament. En aquest sentit recorda el viatge que va fer l’any 2015, poc després del terratrèmol que va devastar el país. L’experiència permet tocar de peus a terra i valorar les coses realment importants.
En certa forma, la solidaritat forma part dels valors humans que s’extreuen d’un viatge d’aquesta dificultat i de tants dies, on es fan uns vincles molt forts. Per exemple, els propis excursionistes es van organitzar en una petita “ONG” per ajudar a donar estudis als fills dels portadors. També són molts els qui col•laboren en un projecte per construir cases d’acollida per nois i noies sense habitatge que està regida per voluntaris. 
Repte personal
L’experiència, també és un repte personal, una prova de resistència. Enguany han fet un trek que els ha portat al campament base de l’Everest (a 5300 metres d’alçada) i on el punt culminant  ha estat fer el cim del Labuche East (6119 m.). Ha durat més de 25 dies, dels quals 18 per fer la ruta i la resta per aclimatar-se i per visitar la capital del país i els seus voltants.     
En aquesta ocasió ha anat amb un amic excursionista, en Carlos, i dos nois que viuen a la Riera de Gaià, en Xavier Ramon i en Mailo. En altres viatges l’han acompanyat altres persones. Totes tenen en comú que han quedat meravellats del país.  
La seva esposa Àngels el va acompanyar en els dos primers. 
Katmandú
Katmandú és la capital del Nepal, es pot dir que esta rodejada pels pics més alts del món. Qualsevol excursió per la serralada del Himalaya comença i acaba en aquest indret. Segons explica Matias, és una ciutat plena de gent on regna un caos que t’atrapa a mesura que t’adaptes. El que més sobresurt són els temples de les dues religions majoritàries, la budista i la hinduista. A diferència d’altres llocs conviuen pacíficament.  
Una visita obligada és Boudhanath, on hi ha una de les stupes més importants del budisme. Les stupes són uns temples dedicats a Buda on es guarden les seves relíquies.        
També els crematoris hinduistes són un gran reclam pels turistes.  
  L’aventura
La muntanya és meravellosa, però difícil, complicada. Imposa veure la muntanya més alta del món gairebé a tocar. El que costa més és aclimatar-se a l’alçada i a la falta d’oxigen, que pot provocar vessaments cerebrals. Per això, en el moment que apareixen els símptomes, bàsicament mal de cap, el més prudent és recular i esperar fins que els cos permeti continuar el camí. S’ha de veure molt líquid, uns 4 litres. 
Els viatgers van relativament a poc a poc, acompanyats per un guia. Els portadors van a un ritme molt més alt i normalment no acompanyen al grup. Al començament, objectaven del fet d’utilitzar bastaixos, però, van comprendre que és una de les poques sortides laborals que tenen els nadius per sobreviure. A la motxilla hi va el mínim imprescindible. El pes màxim és de 25 kg i cada bastaix en porta dues.    
Les jornades són de relativament de pocs kilòmetres, entre 8 a 12 diaris, durant unes 6 hores. El que hi ha dies que hi ha una diferència de més de 1000 metres d’alçada entre la sortida i l’arribada.  
La ruta d’enguany els ha portat al Gokyo (5300m), el coll del Cho La (5400 m.), el Kala Pathar (5650 m.), camp base de l’Everest (5200 m.) i, finalment, al Labuche East (6119 m.). Aquest pic no el van poder fer tots els integrants del grup, degut a què Matias i Carlos tingueren un problema d’aclimatació. És el de menys, l’important és l’experiència.  
 
Canvis, no sempre positius
Amb un cert pudor, Matias reconeix que des del primer viatge a aquest, el Nepal ha perdut una mica d’encant. Les rutes s’han massificat per part dels turistes i s’han construït infraestructures per albergar-los. No en va el turisme al voltant del Himalaya i l’Everest s’ha convertit en una de les gran fonts de riquesa del país. Les rutes cada cop estan més massificades pels visitants, que no sempre van ben preparats per fer els treks ni són respectuosos amb el medi ambient.
L’any 2009 dormien en cases particulars i en tendes de campanya. “És gent molt humil i senzilla que ho dóna tot i t’obre casa seva sense preguntar qui ets”.
Ara hi ha hotels, encara que la dutxa és un cassó i una galleda i, moltes vegades no hi ha aigua calenta. La higiene no és una prioritat. 
S’han millorat els camins. 
També en el menjar 
El plat típic del Nepal és el Dal Bhat. S’elabora amb arròs blanc i porta llenties i verdures. En els primers viatges era la base de la seva dieta, en alguns llocs es podia complementar amb una mica de pollastre. Ara es pot trobar menjar occidental. Com a més alçada, tot s’encareix. El transport es fa amb portadors, rucs o yaks.
Quan va acabar el primer viatge, al baixar de l’avio ja estava preparant el següent. Ara és exactament igual, sap que hi tornarà. Potser d’aquí dos anys, encara no està decidit, però ja s’ha mirat altres rutes. No sap qui l’acompanyarà, però sap que amb qui hi vagi hi forjarà una amistat per tota la vida –com amb en Carlos, en Xavi i en Mailo– i que tornarà amb una gran pau de l’ànima. 
“Aquí ens mengen el cap: per ser feliç no és necessari tenir-ho tot”. Qui sap si el secret és anar al Nepal.