L’AJUNTAMENT DE CREIXELL EDITA EL LLIBRE CREIXELL FA MEMÒRIA, ESCRIT PER JORDI SUÑÉ MORALES.

Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Creixell s’ha tingut un interès especial per poder transmetre a les generacions actuals i futures els costums, tradicions, oficis, els trets de la vida quotidiana , en definitiva, tot allò que configura la nostra identitat com a poble i que ens permet mirar cap al futur des de les nostres arrels. Creiem que amb l’edició de Creixell fa memòria ,la seva difusió i futures edicions complemtàries, ho aconseguirem.

Es tracta d’un treball de caire històric i etnogràfic realitzat a partir d’una trentena d’entrevistes a àvies i avis del poble. L’Ajuntament de Creixell ha editat el llibre, que ha estat escrit per l’antropòleg Jordi Suñé, autor de diversos treballs de recerca sobre la comarca. Suñé ha comptat amb el suport tècnic de Sergi Clofent i Pau Josa, que han enregistrat vídeos i escanejat fotografies i documents per tal d’elaborar productes audiovisuals en un futur proper que donin a conèixer el patrimoni del municipi.

El llibre recull, al llarg de les seves quasi 300 pàgines, més de 250 imatges antigues i molts retalls de les entrevistes que expliquen com era Creixell abans que el poble i l’entorn es transformessin per sempre més. La generació entrevistada encara va viure en un poble on la pagesia era la principal ocupació dels seus veïns i on els serveis que avui en dia gaudim, com el clavegueram o l’aigua corrent, no existien. Aquests avis i àvies han estat testimonis del canvi d’una manera de viure que havia evolucionat ben poc al llarg dels anys pretèrits. Tot d’una, aquest tros de món es va transformar amb la urbanització del litoral, l’abandonament de la terra, l’arribada del turisme i dels cotxes.

En el llibre s’inclouen diversos apartats. Es parla del cicle de la vida, on s’explica com els infants naixien a casa o els jocs que feien al carrer, per exemple. Es recullen els antics oficis dels veïns de Creixell. A part dels pagesos, Creixell tenia pescadors, boters, pastors, carboners, ferroviaris, barbers, etc.

Pel que fa a les celebracions, es fa esment de diverses tradicions vinculades al calendari festiu. Descobrirem pràctiques ben curioses, com la de cridar als Reis d’Orient encenent llibants vells de les sínies o la de passejar el ninot del carnestoltes per les cases i les masies del municipi. Pel que fa als costums, podrem llegir com anaven a buscar l’aigua a la font amb galledes, com prenien la fresca al carrer, com engreixaven porcs als aixolls o com rentaven la roba a les basses de les sínies. Creixell fa memòria també dels túnels que travessen el nucli antic, la Torre de l’Hostal, les històries de pirates, el contraban, els cursets de cristiandat, el patrimoni de pedra seca i l’impacte de l’arribada a Creixell dels nous invents que van revolucionar la vida quotidiana. Un apartat ben curiós és el que fa referència al teixit associatiu, on descobrirem la passió pel futbol d’ara fa 100 anys, l’existència d’entitats d’ajuda mútua com la de Sant Antoni o el funcionament del Sometent. Finalment, Suñé recull algunes notícies històriques referents al segles XIX i XX, on descobrirem, per exemple, com es van viure les guerres carlines al segle XIX o com es van iniciar les urbanitzacions a partir del 1962.

Creixell fa memòria és un projecte que recull el testimoni oral d’una trentena de veïns i veïnes. Les fotografies i la documentació antiga han permès contextualitzar moltes de les converses que han tingut lloc a Cal Cabaler i a les cases particulars. Resseguint les històries de vida, s’ha rescatat com era la vida quotidiana d’aquest petit poble abans que desaparegués una manera de viure molt diferent a la d’avui en dia. Creixell feia olor de vi i de garrofes. Els seus sons estaven relacionats amb la pagesia, els carros i els oficis artesanals com els boters. Els matxos donaven voltes al tomb i els engranatges feien girar les sínies. Els catúfols vessaven l’aigua damunt de la pastera que omplia lentament la bassa. Els més petits jugaven al carrer i tothom prenia la fresca davant de casa quan s’acabava la jornada laboral. Tot d’una, el món va canviar. El turisme, la construcció i les urbanitzacions van transformar un paisatge que no havia canviat gaire durant generacions. Van arribar també nous serveis impensables fins llavors, com l’aigua corrent a les cases o el clavegueram. Creixell fa memòria i mira enrere amb l’objectiu que no es perdin les arrels. L’objectiu del llibre, segons el seu autor, també és «que tothom pugui gaudir d’aquest petit tros de món donant vida a les imatges en blanc i negre i als records dels més grans. Creixell té futur perquè té unes arrels profundes i unes branques ben obertes al món. Creixell és un poble amb identitat pròpia, té ànima». Suñé destaca també un dels èxits del procés de recerca: «tots els avis i àvies han volgut participar i han gaudit amb les converses que hem tingut. Hem creat un bon ambient i tothom s’ha engrescat».