Home Cultura 1640: l’any que no passà res.

1640: l’any que no passà res.

377
0
La tradició popular ha fixat com a data d’inici del culte a santa Rosalia a Torredembarra el 15 de juliol de 1640, un fet que és fals, però molt acceptat entre els devots torrencs.
En aquest sentit, és molt interessant, la versió que l’apotecari Pere Ivern deixà anotada en el seu “Llibre de notas”, una espècie de diari personal on escrivia els successos més importants del dia a dia de la seva família, del seu negoci i també del seu poble. Ivern va morir l’any 1786. Per tant, és el document més antic on apareix que el miracle succeí el 1640. Això sí, el 0 està damunt d’un 3 i l’autor indicà que la data que proposa és “salvo error”, fet que demostra que ja hi havia un cert dubte.
Rosalí Rovira, en la seva obra publicada l’any 1926 “Santa Rosalia. Virgen palermitana”, també acceptà l’any 1640 com a bona. Rovira assegura que copiar la notícia del miracle, “substancialmente” de l’arxiu parroquial. Malauradament, el Llibre Parroquial on era anotat el relat es va perdre, en no ser retornat d’una exposició forastera celebrada a mitjans de la dècada de 1950.
No hi ha cap notícia d’un brot de pesta a Torredembarra el 1640 i en treballs realitzats a partir del llibre d’òbits no s’arriba a la conclusió que hi hagués una gran mortaldat derivada d’aquesta epidèmia.
Fet aquest aclariment, segons una inscripció que hi havia en el retaule de Santa Rosalia, que va ser destruït durant la guerra civil de 1936-1939, i que és de l’escultor Francesc Bonifaç: “El Cuadro milagroso de Santa Rosalía fue traído de Tarragona el año 1645”.  Aquesta inscripció es podia llegir en un “escudo situado en el lado izquierdo, cerca del retablo del altar”, i per molt que l’escrivent asseguri que “concuerda con los datos que consigna la tradición”, és evident que no és així: la data oficial varia.
No és, però, l’única data que s’ha localitzat que no concorda amb la tradició. Una versió del segle XVIII sobre el miracle –anònima i no datada– que se serva en l’AHAT situa l’any de la pesta “en lo any 1643”.
Aquesta versió del relat dóna una informació molt important quan afirma que el brot de pesta era general a tot Catalunya, un fet que només es va produir entre els anys 1648 i 1654.
Torredembarra va patir diversos brots de pesta entre els anys 1650 i 1652. El més greu va ser el que va durar entre el 20 d’abril i el 10 de juny de l’any 1652, quan moriren 118 persones, una xifra gairebé idèntica a la que apareix en el relat del segle XVIII —parla de 119 morts— i que li dóna més versemblança.
Entre les persones que moriren, hi va haver mossèn Miquel Oliver que va ser rector de la parròquia de Sant Pere Apòstol, com a mínim, des de l’any 1627 fins el 27 d’abril de 1652. El va substituir de manera momentània mossèn Pau Gatell, que era oriünd de Torredembarra. No obstant, a inicis de l’any 1653 va ser substituït per mossèn Francesc Llombart.
L’arribada d’aquest nou encarregat de la parròquia va significar un canvi en alguns costums; per exemple, els llibres sacramentals van passar a ser escrits en llatí. Sembla molt plausible que els habitants de Torredembarra estiguessin molt sensibles als estralls que la pesta havia causat a la població no feia ni un any i que encara causava morts en altres indrets del Principat, i que volguessin renovar vots a un sant o una santa que els protegís d’aquest mal.
Santa Rosalia era una santa molt poc coneguda fora de l’illa de Sicília, però, des dels fets miraculosos de Palerm del 15 de juliol de l’any 1624, havia anat agafant fama arreu. Possiblement, fou aquesta novetat —els sants que tradicionalment s’advocaven contra la pesta no havien donat resultat, tal i com apunta el relat del segle XVIII— la que portà als habitants de Torredembarra a anar a cercar una imatge de la santa en tenir coneixement que el mercader tarragoní Serrahima en tenia una a casa seva.
Sigui com sigui, a partir de les inscripcions del Llibre de Bateigs de la parròquia es pot comprovar com és des del mes d’agost de l’any 1653, quan apareixen les primeres nounades inscrites amb el nom de Rosalia, encara que sigui com a segon nom, fet que no havia passat amb anterioritat. És la primera referència que vincula a santa Rosalia amb Torredembarra. No se n’ha localitzat cap d’anterior.
Això permet afirmar que l’inici del culte a santa Rosalia a Torredembarra va iniciar-se, essent rector mossèn Llombart, l’any 1653, possiblement el 15 de juliol.
Amb el temps la data anà variant, al segle XVIII, es parla dels anys 1643, 1645 i, finalment, de l’any 1640, data que s’acceptà als segles XIX i XX.